LA UNITAT D'ESPANYA COM A VALOR POLÍTIC

LA UNITAT D'ESPANYA COM A VALOR POLÍTIC

UNA ARQUEOLOGIA INTEL·LECTUAL

SIMON TARRÉS, ANTONI

22,00 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata
Editorial:
EDITORIAL AFERS
Any d'edició:
2022
Matèria
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-18618-31-4
Pàgines:
456
Enquadernació:
Rústica
22,00 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata

El concepte «unitat d'Espanya» és central i gairebé omnipresent en el llenguatge de la política espanyola actual. Sovint no tan sols se li atorga una dimensió estrictament política sinó també una de transcendent; una dimensió metapolítica que no deixa de ser un constructe cultural fruit d'una manera d'elaborar i intentar enlairar determinats valors dels discursos ideològics. En aquest llibre, l'autor parteix de la premissa de la historicitat dels conceptes, els quals, en la mesura que cerquen definicions, són una mena de contenidors que inclouen «històries» intel·lectuals realitzades en diferents moments temporals. Unes «històries» que, pel que fa al concepte «unitat d'Espanya», la recerca d'aquest estudi vol exposar d'una manera sistemàtica. Al capdavall, es tracta d'oferir eines de coneixement per distingir de quins valors, fonamentacions i transmissions culturals es nodreixen les construccions polítiques del concepte «unitat d'Espanya» en el nostre present.

Articles relacionats

  • QUINA MENA DE GENT SOM
    CALVET "GAZIEL", AGUSTÍ
    El gran periodista i pensador Agustí Calvet «Gaziel» va emprendre al 1938, des de l'exili a França per la Guerra Civil, la tasca de donar continuïtat a un projecte d'història de Catalunya que li havia plantejat el polític i mecenes Francesc Cambó. El resultat va ser aquest llibre, on, amb la passió d'un genuí catalanista, però anteposant la seva objectivitat d'insubornable inte...
  • EL NEN
    ARAMBURU IRIGOYEN, FERNANDO
    Un accident real al País Basc dels anys vuitanta, la vida devastada d'una família. Una història emocionant, addictiva i commovedora com només Aramburu sap explicar.En Nicasio, ja jubilat, acostuma a pujar els dijous al cementiri d'Ortuella a visitar la tomba del seu net. És un dels molts nens morts després d'una explosió de gas en un col·legi d'aquesta localitat, un accident qu...
  • DOS BIBERONS A LA POSTGUERRA
    DOMÈNECH, SALVADOR
    Poques vegades el lector té l'oportunitat de llegir memòries que impacten tant pel seu contingut, i encara menys dues en una mateixa obra. Les memòries d'aquest llibre són nascudes de realitats intel·lectuals, personals i socials ben diferents, però amb unes vivències marcades per un destí similar. Un soldat de la lleva del biberó i un ciutadà que, vivint a França, en tornar és...
  • JOAN CARLES I. DE REI DEL POBLE A HEROI CAIGUT
    PRESTON, PAUL
    L'historiador britànic Paul Preston va publicar el 2004 una biografia de Joan Carles I. Aleshores en parlava com a 'rei del poble' i la seva visió aportava al personatge moltes més llums que ombres. Ara, arran dels esdeveniments dels darrers anys, com ara escàndols personals relacionats amb la seva vida amorosa, problemes familiars i presumptes negocis gens transparents del mon...
  • PAÍS VALENCIÀ
    CHULIÀ PERIS, RICARD
    Els valencians vivim dos anys menys que els madrilenys, i ho fem amb menys benestar. Però no és mala sort, sinó que és el producte del disseny polític i institucional que l'Estat espanyol ens reserva: ser els cambrers dels madrilenys i els geriatres dels nord-europeus. No som els últims en finançament, inversions o qualsevol altre índex per casualitat. Espanya funciona perfecta...
  • EL FEDERAL
    ALZAMORA MARTIN, SEBASTIÀ
    La insurrecció de dos mil homes a la Bisbal el 1869 contra la Corona espanyola. Amb dos protagonistes històrics: el revolucionari Pere Caimó i la primera sindicalista catalana, Isabel Vilà.El 6 d'octubre de 1869, a la població empordanesa de la Bisbal, va esclatar un combat entre prop de tres mil homes alçats en armes i les tropes del Regne d'Espanya. Va ser el Foc de la Bisbal...

Altres llibres de l'autor

  • PAU CLARIS, LÍDER D'UNA CLASSE REVOLUCIONÀRIA
    SIMON TARRÉS, ANTONI
    Durant els anys 1640-1641, Pau Claris i una classe conscient de les seves funcions públiques i dirigents van reaccionar contra les directrius i la pràctica política del govern central de la monarquia espanyola. La seva actitud resistencialista marcà d?una manera decisiva les relacions de la formació històrica catalana amb l?estat hispanocastellà en construcció dels temps modern...