Cerca de Editorial : EDITORIAL AFERS

89 Resultats

  • PAÍS VISCUT
    PICÒ, JOSEP
    Al País Valencià, la generació de Josep Picó i ell mateix promogueren des de diverses perspectives una modernitat alternativa, ordenada i il·lustrada, en la mesura del possible i malgrat llacunes o desenfocaments. Es pot comprovar en aquest llibre, que finalment s’ha decidit a publicar. Calia recuperar els documents, els assajos, els articles que integren el volum per tal de pr...
  • QUÈ FOU DEL COMUNISME?
    KOENEN, GERD
    El comunisme deixà una empremta decisiva en la història del segle XX. Però què fou, realment? Quines continuïtats s’hi manifestaven als grans imperis en dissolució que ajudà a modernitzar? Quina relació mantenia amb el socialisme marxista? Com es pogué establir i consolidar-se durant dècades? Què en resta? Una recerca clau, enllà de tòpics i idees preconcebudes. GERD KOENEN (M...
  • LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA
    GARCIA GARCIA, ERNEST
    Sabem que la situació ecològica del món és insostenible. Sabem que cal dur a terme una transformació radical. Una transició ecològica. Però cap a on? I qui la farà? Som encara a temps? ¿Es farà un trànsit reglat cap a una altra forma de relació amb la biosfera o bé es produirà una catàstrofe amb conseqüències imprevisibles? En aquestes pàgines s’aprofundeix, amb coneixement de ...
  • SINE QUERELA
    BLAY MESEGUER, FRANCESC XAVIER
    La trajectòria de Joan Lluís Vives (València 1493-Bruges 1540) és una aventura humana que, sense cap hipèrbole, es pot qualificar d’apassionant. Nascut en família de jueus convertits al cristianisme —a la força, com la resta dels correligionaris a la monarquia hispànica—, delmada i represaliada per la Inquisició, estudià a la Sorbona i visqué exiliat a Bèlgica i la Gran Bretany...
  • L'ESTACIÓ DEL NORD
    MARTÍ MONTERDE, ANTONI
    L’Estació del Nord és un recull d’assaigs breus d’un escriptor valencià que va marxar a Catalunya, com molts altres joves universitaris valencians, fa més de vint-i-cinc anys, però que mai no ha deixat de pensar en el País Valencià: escrits sobre Joan Fuster i Josep Pla, Feliu Formosa, Claudio Magris, Josep Palàcios. La idea de Països Catalans, la violència política al País Val...
  • EL RASTRE DELS LLIBRES
    MUÑOZ VEIGA, GUSTAU
    Els llibres han estat històricament i són encara l’eina clau per alliberar les ments, per a conèixer, per a estimular una sensibilitat més afinada, per assolir la percepció ampliada del món, de les relacions humanes i de les coses. Per això de vegades els han cremat, els han prohibit o els han amagat... Són un instrument extremament útil i, a més, plaent. Sobretot els llibres b...
  • FEIXISME I POPULISME
    SCURATI, ANTONIO
    El gran desafiament per a la democràcia en la forma que l’hem coneguda fins ara —la democràcia parlamentària, basada en drets, garanties i consensos transversals— no prové dels hereus del Mussolini feixista, violent i homicida. Es remunta, més aviat, al Mussolini populista. Mussolini no fou només l’inventor del feixisme, sinó també el creador de la manera de fer, el tipus de co...
  • L'ACTUALITAT DE HANNAH ARENDT
    YOUNG-BRUEHL, ELISABETH
    Hannah Arendt és la filòsofa de la llibertat, de la vida activa, de l’espai públic, del pluralisme, de la democràcia, de la condició humana. Com a pensadora política, va integrar els tres grans eixos de l’autodestrucció d’Europa al segle XX: l’antisemitisme, l’imperialisme i el totalitarisme. Tots tres remeten a factors de violència i sotmetiment. Deriven en conflictes sagnants...
  • PARAULES D'UN DEMÒCRATA
    VENTURA I BELTRAN, VICENT
    Vicent Ventura i Beltran (Castelló de la Plana 1924-València 1998) fou un periodista i polític de gran rellevància en la política antifranquista i durant els primers anys de la Transició. D’un exigent i utòpic falangisme juvenil evolucionà cap a la social­democràcia. Fou un dels tres valencians de l’interior participants en el Congrés del Moviment Europeu celebr...
  • EL JUEU ERRANT HA ARRIBAT
    LONDRES BARATIER, ALBERT
    Albert Londres és considerat un dels fundadors del periodisme d’investigació. És el que fa a El jueu errant ha arribat, inicialment una sèrie de vint-i-set reportatges —el gènere que tan magistralment domina— apareguts a Le Petit Parisien el 1929 i recollits després, el 1930, en format de llibre, que es considera la seva obra mestra. L’obra és el...
  • PLA SUD
    CHULIÀ PERIS, RICARD
    Pla Sud: eixida d'emergència en cas de riuada és un estudi de cas, ja que es proposa analitzar la DANA del 29 d'octubre de 2024 amb el mateix model desenvolupat en País Valencià: eixida d'emergència. Una DANA és un fenomen climàtic, però la catàstrofe que se n’ha derivat no ho és, sinó que és producte d’un sistema nacional de dominació: l'espanyol. Un sistema en...
  • FINAL D'IMPERI
    SERRA LABRADO, XAVIER
    “Què feien els espanyols a les Filipines? Què feien a les illes Palau, a les Marianes, a les Carolines? En la seva empresa colonial no hi havia ni una espurna de glòria, ni de grandesa. No hi havia gens d’eficàcia administrativa, ni a penes capacitat d’explotació comercial. En moltes d’aquelles illes i illots escampats en la vasta extensió oceàni...
  • REENCANTAR LA NATURA
    MOSCOVICI, SERGE
    Una llarga conversa que permet descobrir la trajectòria vital i intel·lectual d’un dels pensadors més estimulants de les darreres dècades, autor d’obres fonamentals com Societat contra natura que han marcat època i esdevingueren un dels fonaments intel·lectuals del feminisme i l’ecologisme contemporanis a França i Europa. Moscovici impugna idees rebudes i propugna la reintegrac...
  • SEMPRE HI HA QUI MIRA
    GOMAR LLORET, RAFA
    Seguint les ensenyances de Baudelaire, Hessel i Benjamin, el protagonista d’aquest dietari transita per la ciutat de València i per alguns indrets de la Safor i la Marina, i s’abandona a la multitud a través de la seua sensibilitat. Crea un espai intermedi entre la intimitat i la realitat exterior; un espai que observa i descriu per extraure’n part del ...
  • LA CONSTRUCCIÓ DE L'ENEMIC INTERIOR
    SIMON TARRÈS, ANTONI
    Avui dia sembla ben assentat que els catalans són l'enemic interior d'Espanya o, més precisament, del nacionalisme espanyol. Així és entès tant pels actors polítics actuals (siguin nacionalistes espanyols o catalans), pels politòlegs i juristes que han analitzat l'emergència dels partits de la dreta radical espanyola, com també per l'opinió pública internacional. La definició d...
  • LIORNA
    SERRA, ARIEL
    Un fresc èpic i alhora intimista, Liorna relata, amb un llenguatge dolç, ric i proper, de ritme pausat i claror continguda, el procés inquisitorial que tingué lloc a Mallorca a les acaballes del segle dissetè. Na Caterina, son germà Felet i el mestre Rafel hi menen una lluita per la llibertat sota els ulls materns de la personificació intemporal de l'illa, una lluita valenta i ...
  • REVOLTES I REPRESSIONS ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA (SEGLES XVI I XVII)
    Revoltes, revolucions, aixecaments, avalots i altres són alguns dels termes que s'utilitzen des de la historiografia dels territoris de parla catalana quan es fa referència a les reaccions de la població durant l'època moderna. Aquest període es troba a l'origen de les estructures polítiques dels posteriors estats contemporanis, però també és un termòmetre de les consciències s...
  • ELS FETS DE PRATS DE MOLLÓ
    El volum recull els textos de les ponències i comunicacions de la primera edició i constitueix, per tant, una visió de primera mà d'uns fets i uns personatges que cridaren l'atenció del món. S'hi estudia, doncs, «La Catalunya del Nord a principi del segle XX. Breu puntualització política, socioeconòmica i cultural» (Joan Peytaví Deixona), «4 de novembre de 1926: què va passar?»...
  • DEU DIES EN UN MANICOMI
    BLY, NELLIE
    Deu dies en un manicomi, o les vivències de Nellie Bly a l'Illa de Blackwell. Com fingir estar boja per a descobrir els horrors dels manicomis és el títol amb aires gòtics i sensacionalistes del recull d'articles que descriuen l'estada de Bly durant una setmana i mitja en 1887 en el pavelló de dones del centre psiquiàtric més important de Nova York a final del segle XIX. Per a ...
  • ASPECTES DE LA NOVA EXTREMA DRETA
    ADORNO, THEODOR W.
    En 1967 T. W. Adorno pronuncià una conferència a la Universitat de Viena que no té només interès històric. Davant l'ascens dels neonazis als anys 60, analitzava objectius, mitjans i tàctiques de la nova extrema dreta del seu temps. La comparava amb el «vell» feixisme i es preguntava per què vint anys després de la fi de la guerra assolia aquell predicament. Moltes coses han can...
  • LA UNITAT D'ESPANYA COM A VALOR POLÍTIC
    SIMON TARRÉS, ANTONI
    El concepte «unitat d'Espanya» és central i gairebé omnipresent en el llenguatge de la política espanyola actual. Sovint no tan sols se li atorga una dimensió estrictament política sinó també una de transcendent; una dimensió metapolítica que no deixa de ser un constructe cultural fruit d'una manera d'elaborar i intentar enlairar determinats valors dels discursos ideològics. En...
  • DIALÈCTICA DE L'IRRACIONALISME
    TRAVERSO, ENZO
    Per què rellegir avui La destrucció de la raó de Lukács? Vet ací la pregunta que es fa Traverso en aquestes pàgines analítiques i brillants, que expliquen la lògica i el descabdellament d'un dels grans documents intel·lectuals del segle XX, una diatriba inclement contra l'irracionalisme en la filosofia i la cultura alemanyes i europees que culminà en el nazisme, i alhora una ob...
  • EL VICECÒNSOL
    SERRA LABRADO, XAVIER
    Als anys seixanta, en un dels moments més tensos de la Guerra Freda, el diplomàtic estatunidenc Timothy Towell és destinat com a vicecònsol a València. La seva missió serà la d'informar sobre l'estabilitat del règim i sobre les activitats dels grups clandestins contraris a la dictadura franquista. Amb tot, hi trobarà una situació políticament molt més complexa del que s'havia i...
  • L'AGNESE VA A MORIR
    VIGANÒ, RENATA
    Renata Viganò Nascuda el 1900 a Bolonya, durant la Segona Guerra Mundial va formar part de la Resistència italiana. Fruit d'aquesta experiència va escriure L'Agnese va a morir, llibre amb què va guanyar el Premio Viareggio del 1949. Què significava la lluita armada per a les dones durant l'ocupació alemanya a Itàlia? Com combatien el feixisme? Com va ser la trobada entre l'...
  • LA TRADUCCIÓ, LA VIDA
    PONS ROIG, ARNAU
    La traducció ha servit de paradigma per significar el pensament. La filosofia s'hi veia, congost amunt, riu amunt, sempre d'una riba a una altra. Per Arnau Pons, la traducció és, però, abans que cap altra cosa, desig d'altri. Només així pot esdevenir, en un segon moviment, una mena de biografia, i llavors, de manera implícita, un acte crític. Ben igual que la poesia. L'aplec de...
  • UN LLIBRE DELS PIRINEUS
    TUCHOLSKY, KURT
    Un dels assagistes més brillants de la República de Weimar, Kurth Tucholsky (1890-1935) procedia d’una família jueva benestant i començà a escriure aviat. En la Primera Guerra Mundial participà fent treballs d’oficina. Amb una breu excepció, es va mantenir dis-tanciat de tots els partits polítics per adoptar una perspectiva crítica des de la neutralitat. Una prosa clara i desac...
  • UNA MEMÒRIA COMPARTIDA
    PUJOL I CASADEMONT, ENRIC
    Aquest llibre palesa l?existència d?una memòria compartida pels catalans més enllà de divisions polítiques actuals i passades. La importància d?una memòria comuna és fonamental per parlar de nació. Ho és tant en el cas català com per a qualsevol realitat nacional o estatal. L?anàlisi de la memòr ia col?lectiva ha centrat una branca importantíssima de la recerca dels historiado...
  • LA NACIÓ DELS CATALANS
    CASASSAS YMBERT, JORDI
    Jordi Casassas Ymbert (Barcelona, 1948) es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb una tesi titulada Jaume Bofill i Mates (1878-1933). L?adscripció social i l?evolució política (1977). Actualment és catedràtic d?història contemporània a la mateixa universitat. També és director del Grup d?Estudis d?Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (del 1990 fins ara), d...
  • EL SOMNI MÉS AMBICIÓS
    SOPENA BUIXENS, MIREIA
    Només un emprenedor format en el noucentisme podia desafiar la dictadura franquista amb un pla editorial rigorós, coherent i regular. L’home audaç que va definir-lo, Josep M. Cruzet, havia après l’ofici amb un dels editors de més èxit i se n’havia emancipat creant un segell d’obres d’art en castellà d’un bon gust insòlit, atesa la...
  • ÀNGEL MEU, FOTEU-ME!
    ESCARTÍ, VICENT JOSEP
    La vespra de sant Pere de l’any 1569, Serafí Centelles, que fins feia ben poc havia estat curador del comte d’Oliva Pere de Centelles, de qui era parent, va conéixer el jove Joan Baptista Aviego, fill d’un sucrer segurament originari de Gandia. Es varen conéixer en la taverna de Paulo Besalduch. El noble convidà el jove a menjar i beure. La cosa no hauri...

01 02 03