Búsqueda de Editorial : EDITORIAL AFERS

91 resultados

  • SINE QUERELA
    BLAY MESEGUER, FRANCESC XAVIER
    La trajectòria de Joan Lluís Vives (València 1493-Bruges 1540) és una aventura humana que, sense cap hipèrbole, es pot qualificar d’apassionant. Nascut en família de jueus convertits al cristianisme —a la força, com la resta dels correligionaris a la monarquia hispànica—, delmada i represaliada per la Inquisició, estudià a la Sorbona i visqué exiliat a Bèlgica i la Gran Bretany...
  • EL JUEU ERRANT HA ARRIBAT
    LONDRES BARATIER, ALBERT
    Albert Londres és considerat un dels fundadors del periodisme d’investigació. És el que fa a El jueu errant ha arribat, inicialment una sèrie de vint-i-set reportatges —el gènere que tan magistralment domina— apareguts a Le Petit Parisien el 1929 i recollits després, el 1930, en format de llibre, que es considera la seva obra mestra. L’obra és el...
  • SEMPRE HI HA QUI MIRA
    GOMAR LLORET, RAFA
    Seguint les ensenyances de Baudelaire, Hessel i Benjamin, el protagonista d’aquest dietari transita per la ciutat de València i per alguns indrets de la Safor i la Marina, i s’abandona a la multitud a través de la seua sensibilitat. Crea un espai intermedi entre la intimitat i la realitat exterior; un espai que observa i descriu per extraure’n part del ...
  • L'AGNESE VA A MORIR
    VIGANÒ, RENATA
    Renata Viganò Nascuda el 1900 a Bolonya, durant la Segona Guerra Mundial va formar part de la Resistència italiana. Fruit d'aquesta experiència va escriure L'Agnese va a morir, llibre amb què va guanyar el Premio Viareggio del 1949. Què significava la lluita armada per a les dones durant l'ocupació alemanya a Itàlia? Com combatien el feixisme? Com va ser la trobada entre l'...
  • LA NACIÓ DELS CATALANS
    CASASSAS YMBERT, JORDI
    Jordi Casassas Ymbert (Barcelona, 1948) es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb una tesi titulada Jaume Bofill i Mates (1878-1933). L?adscripció social i l?evolució política (1977). Actualment és catedràtic d?història contemporània a la mateixa universitat. També és director del Grup d?Estudis d?Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (del 1990 fins ara), d...
  • UNA MEMÒRIA COMPARTIDA
    PUJOL I CASADEMONT, ENRIC
    Aquest llibre palesa l?existència d?una memòria compartida pels catalans més enllà de divisions polítiques actuals i passades. La importància d?una memòria comuna és fonamental per parlar de nació. Ho és tant en el cas català com per a qualsevol realitat nacional o estatal. L?anàlisi de la memòr ia col?lectiva ha centrat una branca importantíssima de la recerca dels historiado...
  • TOT SÓN ONES
    PIERA RUBIO, JOSEP
    «És la consciència de pertànyer a una civilitat que ens permet sentir-nos i voler-nos —en passat, en present i en futur— ciutadans i ciutadanes de la Mediterrània». Aquesta definició que Josep Piera fa del concepte de «mediterraneïtat» funciona a Tot són ones com un mantra des del qual repassa, dibuixa poèticament, i revalida humanament, el compromís amb els seus llocs, amb els...
  • E.E. ERNST & ERICA
    CORRETGER, MONTSERRAT
    Erica viu una infantesa estimulant i encuriosida en els anys cinquanta. En arribar a l’adolescència, inicia una lluita en cerca de la pròpia llibertat. Mentrestant, el món on viu trontolla entre una Europa en construcció durant la guerra freda i l’Espanya de Franco. La plenitud de la noia arriba amb l’eclosió i els efectes del maig del 68 a París. Ernst circula entre Reus i Suï...
  • PAÍS VISCUT
    PICÒ, JOSEP
    Al País Valencià, la generació de Josep Picó i ell mateix promogueren des de diverses perspectives una modernitat alternativa, ordenada i il·lustrada, en la mesura del possible i malgrat llacunes o desenfocaments. Es pot comprovar en aquest llibre, que finalment s’ha decidit a publicar. Calia recuperar els documents, els assajos, els articles que integren el volum per tal de pr...
  • QUÈ FOU DEL COMUNISME?
    KOENEN, GERD
    El comunisme deixà una empremta decisiva en la història del segle XX. Però què fou, realment? Quines continuïtats s’hi manifestaven als grans imperis en dissolució que ajudà a modernitzar? Quina relació mantenia amb el socialisme marxista? Com es pogué establir i consolidar-se durant dècades? Què en resta? Una recerca clau, enllà de tòpics i idees preconcebudes. GERD KOENEN (M...
  • LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA
    GARCIA GARCIA, ERNEST
    Sabem que la situació ecològica del món és insostenible. Sabem que cal dur a terme una transformació radical. Una transició ecològica. Però cap a on? I qui la farà? Som encara a temps? ¿Es farà un trànsit reglat cap a una altra forma de relació amb la biosfera o bé es produirà una catàstrofe amb conseqüències imprevisibles? En aquestes pàgines s’aprofundeix, amb coneixement de ...
  • L'ESTACIÓ DEL NORD
    MARTÍ MONTERDE, ANTONI
    L’Estació del Nord és un recull d’assaigs breus d’un escriptor valencià que va marxar a Catalunya, com molts altres joves universitaris valencians, fa més de vint-i-cinc anys, però que mai no ha deixat de pensar en el País Valencià: escrits sobre Joan Fuster i Josep Pla, Feliu Formosa, Claudio Magris, Josep Palàcios. La idea de Països Catalans, la violència política al País Val...
  • EL RASTRE DELS LLIBRES
    MUÑOZ VEIGA, GUSTAU
    Els llibres han estat històricament i són encara l’eina clau per alliberar les ments, per a conèixer, per a estimular una sensibilitat més afinada, per assolir la percepció ampliada del món, de les relacions humanes i de les coses. Per això de vegades els han cremat, els han prohibit o els han amagat... Són un instrument extremament útil i, a més, plaent. Sobretot els llibres b...
  • FEIXISME I POPULISME
    SCURATI, ANTONIO
    El gran desafiament per a la democràcia en la forma que l’hem coneguda fins ara —la democràcia parlamentària, basada en drets, garanties i consensos transversals— no prové dels hereus del Mussolini feixista, violent i homicida. Es remunta, més aviat, al Mussolini populista. Mussolini no fou només l’inventor del feixisme, sinó també el creador de la manera de fer, el tipus de co...
  • L'ACTUALITAT DE HANNAH ARENDT
    YOUNG-BRUEHL, ELISABETH
    Hannah Arendt és la filòsofa de la llibertat, de la vida activa, de l’espai públic, del pluralisme, de la democràcia, de la condició humana. Com a pensadora política, va integrar els tres grans eixos de l’autodestrucció d’Europa al segle XX: l’antisemitisme, l’imperialisme i el totalitarisme. Tots tres remeten a factors de violència i sotmetiment. Deriven en conflictes sagnants...
  • EL SOMNI MÉS AMBICIÓS
    SOPENA BUIXENS, MIREIA
    Només un emprenedor format en el noucentisme podia desafiar la dictadura franquista amb un pla editorial rigorós, coherent i regular. L’home audaç que va definir-lo, Josep M. Cruzet, havia après l’ofici amb un dels editors de més èxit i se n’havia emancipat creant un segell d’obres d’art en castellà d’un bon gust insòlit, atesa la...
  • PARAULES D'UN DEMÒCRATA
    VENTURA I BELTRAN, VICENT
    Vicent Ventura i Beltran (Castelló de la Plana 1924-València 1998) fou un periodista i polític de gran rellevància en la política antifranquista i durant els primers anys de la Transició. D’un exigent i utòpic falangisme juvenil evolucionà cap a la social­democràcia. Fou un dels tres valencians de l’interior participants en el Congrés del Moviment Europeu celebr...
  • ÀNGEL MEU, FOTEU-ME!
    ESCARTÍ, VICENT JOSEP
    La vespra de sant Pere de l’any 1569, Serafí Centelles, que fins feia ben poc havia estat curador del comte d’Oliva Pere de Centelles, de qui era parent, va conéixer el jove Joan Baptista Aviego, fill d’un sucrer segurament originari de Gandia. Es varen conéixer en la taverna de Paulo Besalduch. El noble convidà el jove a menjar i beure. La cosa no hauri...
  • PLA SUD
    CHULIÀ PERIS, RICARD
    Pla Sud: eixida d'emergència en cas de riuada és un estudi de cas, ja que es proposa analitzar la DANA del 29 d'octubre de 2024 amb el mateix model desenvolupat en País Valencià: eixida d'emergència. Una DANA és un fenomen climàtic, però la catàstrofe que se n’ha derivat no ho és, sinó que és producte d’un sistema nacional de dominació: l'espanyol. Un sistema en...
  • FINAL D'IMPERI
    SERRA LABRADO, XAVIER
    “Què feien els espanyols a les Filipines? Què feien a les illes Palau, a les Marianes, a les Carolines? En la seva empresa colonial no hi havia ni una espurna de glòria, ni de grandesa. No hi havia gens d’eficàcia administrativa, ni a penes capacitat d’explotació comercial. En moltes d’aquelles illes i illots escampats en la vasta extensió oceàni...
  • DE L'ART I ELS SEUS CONTEXTOS
    SELLES RIGAT, NARCÍS
    Aquest llibre parteix de la base que el camp de l’art, si bé presenta dinàmiques pròpies, està incardinat en processos socials i històrics de més gran abast que contribueixen a modelar la realitat artística. Aquesta perspectiva historiogràfica reclama indagar el funcionament del subsistema artístic —els contextos de producció, difusió i recepció de les pràctique...
  • EL SEXENNI DEMOCRÀTIC I ELS LÍMITS DE L'ESTAT LIBERAL (1860-1880)
    CAO COSTOYA, DAVID (COORD.)
    El Sexenni Democràtic (1868-1874), cent cinquanta anys després dels fets, resta un dels períodes més interessants i més complexos de la nostra vida política contemporània. L’intent de regenerar i democratitzar la vida col·lectiva va anar acompanyat d’entusiasme i esperança, però també de crítiques i temor, i d’una pugna intensa entre diversos actors soci...
  • REENCANTAR LA NATURA
    MOSCOVICI, SERGE
    Una llarga conversa que permet descobrir la trajectòria vital i intel·lectual d’un dels pensadors més estimulants de les darreres dècades, autor d’obres fonamentals com Societat contra natura que han marcat època i esdevingueren un dels fonaments intel·lectuals del feminisme i l’ecologisme contemporanis a França i Europa. Moscovici impugna idees rebudes i propugna la reintegrac...
  • PARÍS. MEMÒRIA I CULTURA
    PICÓ LÓPEZ, JOSEP
    París ha estat la capital de la modernitat cultural. Centre d’irradia­ció de les Lumières, fogar d’una revolució que va consagrar la decadència de l’antic règim en favor de la llibertat i els drets dels ciutadans, París ha estat el punt de referència indefugible de la llibertat intel·lectual, de la creació artística, de la innovació en el camp de les ide...
  • XOC DE LEGITIMITATS
    GAGNON, ALAIN
    Xoc de legitimitats és la tercera part d’un projecte assagístic iniciat, l’any 2007, amb Més enllà de la nació unificadora: al·legat en favor del federalisme multinacional (Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet) i aprofundit, l’any 2012, amb Temps d’incertituds. Assajos sobre el federalisme i la diversitat nacional (finalista del premi Donald Smile...
  • LA FRÀGIL MEMÒRIA
    LOZANO LERMA, JOSEP L.
    Escrita amb un pacient treball sobre la parla popular de la Ribera del Xúquer —per a donar a la ficció els trets adients de versemblança— i ambientada en la primera meitat del segle XX, La fràgil memòria s'estructura en els monòlegs de dues dones, Llíber i Regina Barona, de distint pensar i de distinta extracció social. Que ens parlen d'uns temps difícils, amb els tristos i cru...
  • LITERATURA CATALANA
    VV.AA.3
    La revista Els Marges va ser fundada el 1974 per Joaquim Molas, Jordi Castellanos, Josep Murgades, Josep M. Benet i Jornet i Enric Sullà. Publicada ininterrompudament de llavors ençà, ha esdevingut un dels principals referents culturals dels Països Catalans. Ha donat a conèixer investigacions originals (secció «Estudis»), lectures contextualitzades i aprofundides de grans obres...
  • CAFÈ, BILLAR I SALA
    ROS MATEOS, ALEJANDRO
    L'associacionisme cultural i recreatiu de Sant Joan Despí es va vertebrar al voltant de dos espais d'oci, dos cafès: Cal Just i Cal Gil, que es remunten als anys cinquanta i seixanta del segle XIX i que foren el ferment de les dues realitats polítiques i socials antagòniques de la Restauració al municipi. El Centre Regionalista o Cal Just representava durant la Restauració el c...
  • LA CONSTRUCCIÓ DE L'ENEMIC INTERIOR
    SIMON TARRÈS, ANTONI
    Avui dia sembla ben assentat que els catalans són l'enemic interior d'Espanya o, més precisament, del nacionalisme espanyol. Així és entès tant pels actors polítics actuals (siguin nacionalistes espanyols o catalans), pels politòlegs i juristes que han analitzat l'emergència dels partits de la dreta radical espanyola, com també per l'opinió pública internacional. La definició d...
  • PAÍS VALENCIÀ
    CHULIÀ PERIS, RICARD
    Els valencians vivim dos anys menys que els madrilenys, i ho fem amb menys benestar. Però no és mala sort, sinó que és el producte del disseny polític i institucional que l'Estat espanyol ens reserva: ser els cambrers dels madrilenys i els geriatres dels nord-europeus. No som els últims en finançament, inversions o qualsevol altre índex per casualitat. Espanya funciona perfecta...

01 02 03 04