LA UNITAT D'ESPANYA COM A VALOR POLÍTIC

LA UNITAT D'ESPANYA COM A VALOR POLÍTIC

UNA ARQUEOLOGIA INTEL·LECTUAL

SIMON TARRÉS, ANTONI

22,00 €
IVA incluido
Disponibilidad inmediata
Editorial:
EDITORIAL AFERS
Año de edición:
2022
Materia
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-18618-31-4
Páginas:
456
Encuadernación:
Rústica
22,00 €
IVA incluido
Disponibilidad inmediata

El concepte «unitat d'Espanya» és central i gairebé omnipresent en el llenguatge de la política espanyola actual. Sovint no tan sols se li atorga una dimensió estrictament política sinó també una de transcendent; una dimensió metapolítica que no deixa de ser un constructe cultural fruit d'una manera d'elaborar i intentar enlairar determinats valors dels discursos ideològics. En aquest llibre, l'autor parteix de la premissa de la historicitat dels conceptes, els quals, en la mesura que cerquen definicions, són una mena de contenidors que inclouen «històries» intel·lectuals realitzades en diferents moments temporals. Unes «històries» que, pel que fa al concepte «unitat d'Espanya», la recerca d'aquest estudi vol exposar d'una manera sistemàtica. Al capdavall, es tracta d'oferir eines de coneixement per distingir de quins valors, fonamentacions i transmissions culturals es nodreixen les construccions polítiques del concepte «unitat d'Espanya» en el nostre present.

Artículos relacionados

  • LA TOMBA DE L'EBRE
    CARRANZA, ANDREU
    En esclatar la guerra civil de 1936, Cinto, un jove de Tortosa a punt d'entrar al seminari, és captat per un capitost de la FAI-CNT. Casualment empresona el capellà arxiver, que té tota la informació sobre el valuós tresor del papa Luna i la catedral de Tortosa. El xicot formarà part de l'escorta del tresor, juntament amb un guàrdia d'assalt, el caporal Martínez; Rabosa, membre...
  • NOCHES DE LUNA ROTA
    ARGÜELLES, FULGENCIO
    Los habitantes de Peñafonte, una pequeña aldea minera, tratan de subsistir en el particular equilibrio establecido tras los trágicos eventos de los últimos años: la revolución obrera de 1934, la Guerra Civil, la represión de la dictadura y los avatares personales de este singular elenco de personajes. La boda de los jóvenes Jovita y Arbicio parece devolver por un momento la esp...
  • LA REPÚBLICA CATALANA (14 D#ABRIL DE 1931)
    BOSCH I CUENCA, PERE
    El 14 d#abril de 1931 tingué lloc un terratrèmol polític, amb rèpliques a cada ciutat i a cada poble de la geografia catalana. El 14 d'abril de 1931 al migdia, Lluís Companys va proclamar la República espanyola des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. Assabentat dels fets i enutjat pel gest unilateral, Macià es va dirigir al consistori, des d'on va proclamar, poc després,...
  • LA CIUDAD Y LA ESVÁSTICA
    VALENTÍN, MANU
    En los años treinta y cuarenta, la ciudad de Barcelona sufrió el auge nazi de forma especial. La represión fascista contra los alemanes disidentes de la locura hitleriana fue tremenda ya durante la República, y este libro da buena cuenta de ello. También evidencia que la connivencia entre los cuerpos dirigentes locales y el poder nazi fue clave para el éxito del fascismo que pr...
  • 1969
    MÁRQUEZ, EDUARD
    Combinando una gran variedad de voces, documentos, lugares, géneros y registros, 1969 narra el principio del final de la dictadura en Barcelona. ...
  • EL DESPLOME DE LA REPÚBLICA
    VIÑAS, ÁNGEL / HERNÁNDEZ SÁNCHEZ, FERNANDO
    Moscú, verano de 1939. Ante Stalin se perfilan dos opciones: proseguir su política de acercamiento a las democracias o aceptar las propuestas de negociación que le hace Hitler. Por la misma época el Buró Político del Partido Comunista de España le eleva un informe secreto acerca de lo sucedido en el último año y medio de la guerra civil española. Partiendo de este informe, que ...

Otros libros del autor

  • PAU CLARIS, LÍDER D'UNA CLASSE REVOLUCIONÀRIA
    SIMON TARRÉS, ANTONI
    Durant els anys 1640-1641, Pau Claris i una classe conscient de les seves funcions públiques i dirigents van reaccionar contra les directrius i la pràctica política del govern central de la monarquia espanyola. La seva actitud resistencialista marcà d?una manera decisiva les relacions de la formació històrica catalana amb l?estat hispanocastellà en construcció dels temps modern...