«Valent, incorrecte i refrescant. Potser per aquesta raó resulta tan divertida la lectura daquests versos terribles», Boris Halva, Frankfurter Rundschau.
«Calia un àlbum infantil així. [...] Els nens necessiten històries cruels. Històries dures com les dels contes dels germans Grimm, però properes a la seva realitat immediata», Angelika Ohland, TAZ.
«Seguint la tradició del personatge clàssic alemany de lStruwwelpeter (Heinrich Hoffmann 1809-1894), aquestes set històries arriben per explicar-nos les terribles conseqüències de no portar-se bé. Ho sap tothom que sovint els infants són cruels, esbojarrats, juganers, a voltes fins i tot desobedients i en general, poc conscients dels perills. Els adults ja podem dir missa: Si no vigiles amb la bicicleta acabaràs feta una coca sota un camió. Si no tens cura de les teves dents pots acabar esdentegada ... Això, sí, ja no te les hauràs de rentar mai més! Si fas com en Lluc, que no para de mirar la televisió, un dia et xuclarà la pantalla... Els alemanys Wilfried von Bredow (1944) i Anke Kuhl (1970) han escrit i illustrat unes històries en vers, teòricament educatives, amb lobjectiu dinculcar als infants unes normes socials i de convivència. Parteixen descenes i situacions properes, familiars, però desemboquen en uns finals tan exagerats i irreverents, que fan trontollar tota la intenció alliçonadora.
Com ja passava amb lobra dHoffmann, o amb Max i Mòritz, un altre clàssic del gènere del també alemany Wilhelm Busch, aparegut vint anys després, el resultat final són unes històries macabres, transgressores i bèsties, en total sintonia amb el punt de vista i lhumor dels infants. Ben mirat, els contes populars de Grimm i demés, no estan tampoc tan lluny daquesta idea. En totes aquestes obres hi juga un paper importantíssim la illustració, perquè en subratlla laspecte humorístic i és capaç de convertir el trist final duna nena atropellada, en una imatge que, malgrat ens angoixi acceptar-ho, ens fa riure dallò més. Perquè això sí, aquests llibres mai no et deixen indiferent. Ja sigui per parlar de la dificultat de fer-ne traduccions i adaptacions, o per posar en dubte el seu valor educatiu, tothom hi té alguna cosa a dir», Glòria Gorchs
«Fresco, atrevido y con toques de un gamberrismo sin edulcoración posible, este álbum explora valientemente los territorios de lo incorrecto, en siete historias a caballo entre la más pura tradición de los cuentos clássicos y las nuevas propuestas textuales y visuales. Escrito en versos ágiles y heredero del Struwwelpeter alemán (en castellano Pedro el Desgreñado) el libro no escatima en divertimentos de tintes más bien oscuros que, reflejo de las continuas advertencias de padres, madres y adultos en general, desembocan en radicales finales. Irreverente actualización aleccionadora, estos cuentos terribles se internan por situaciones cotidianas, en las que las carreras sin freno de Lola, las muchas horas ante el televisor de Lucas, el desorden de Jaime o la negativa a lavarse los dientes de Lisa, concluyen en desenlaces para lectores que no son de algodón», Susana Gómez Norte de Castilla
«Recordeu aquelles velles i bèsties històries de tradició nòrdica on els nens, abandonats pels pares, moren de fam? on el bosc és perillós perquè els llops set poden menjar o on les madrastres maltracten els infants?. Les set històries del llibre remeten a aquesta tradició i ho fan agosaradament i amb humor de tots colors, amb textos plens de música i il·lustracions molt apropiades. Ho podríem definir com una actualització dels contes de tradició oral a la nostra societat urbana?. Per compartir, amb els fills, la lectura i la reflexió amb lhumor i la vida», Guia de literatura infantil i juvenil Nadal 2013, proposta de lectura des de les biblioteques públiques de les comarques gironines
