Simona krabec diu que escriu per documentar la capacitat de travessar fronteres, d'ignorar classificacions apreses, d'insistir en la possibilitat d'una cartografia crítica que sospesa les categories amb les quals treballa.
El desig d'ordre sembla un llibre teòric però no ho és. S'endinsa en qüestions com la invisibilitat de les cultures d'abast reduït, la diferència com a font de tensions i alhora d'innovació i creativitat o els traumes del passat i les seves projeccions. És una indagació punyent sobre les cruïlles socials, culturals i existencials del món contemporani i la necessitat de pensar-lo críticament.
