Cansat denyorar laltre, un ull se nhaurà anat a cercar un sexe. Per acoblar-shi amb fam. Serà una boca viva. De molt abans que existissin lletres. Alimentarà una vena dexistència que fa córrer sang i que li dirà i rajarà tot de coses fonamentals. Les primeres del món. Que les flors punyen. Que la punció esbandeix la son i adoba lenteniment. Que la passió fa mal, de tant de bé que sap regalar ensems. I és per això que li deurà el fet de respirar una atmosfera blava i primitiva, plena de gasos tòxics, i és per això també que li deurà les vides que vindran. Lun i laltre jugaran a maquinar les parelles més antigues i més necessitades de treva: el gat i la rata, la llum i la nit, lastre i el forat, labella i la glicina, el desig i linsomni, la munició i la pau, la mort i la primavera. El llibre shi esbatanarà tot i la poeta també. Per fi caure de mala manera és també un ritme. La trencadura desarticula allò. I allò permet de dir el dolor vital de la unió que reburxina. Perquè adherir-se aquí a linconegut que batega dins de lhome desconegut emmena a perdres per les escales dun destí que no vindrà marcat. No hi haurà barana per evitar labisme. Tot shaurà de fer i de caminar com si fos la primera vegada: lamor i el ritme són segurament els més nous i els més atrevits de la literatura trobadoresca actual.
