PUNYETERA FLOR

PUNYETERA FLOR

VIDAL, BLANCA LLUM

14,00 €
IVA incluido
Descatalogado
Editorial:
LABREU EDICIONS
Año de edición:
2014
Materia
Poesia / teatre
ISBN:
978-84-942897-3-6
Páginas:
136
Encuadernación:
Rústica
Colección:
ALBATRE
14,00 €
IVA incluido
Descatalogado

Cansat d’enyorar l’altre, un ull se n’haurà anat a cercar un sexe. Per acoblar-s’hi amb fam. Serà una boca viva. De molt abans que existissin lletres. Alimentarà una vena d’existència que fa córrer sang i que li dirà i rajarà tot de coses fonamentals. Les primeres del món. Que les flors punyen. Que la punció esbandeix la son i adoba l’enteniment. Que la passió fa mal, de tant de bé que sap regalar ensems. I és per això que li deurà el fet de respirar una atmosfera blava i primitiva, plena de gasos tòxics, i és per això també que li deurà les vides que vindran. L’un i l’altre jugaran a maquinar les parelles més antigues i més necessitades de treva: el gat i la rata, la llum i la nit, l’astre i el forat, l’abella i la glicina, el desig i l’insomni, la munició i la pau, la mort i la primavera. El llibre s’hi esbatanarà tot i la poeta també. Per fi caure de mala manera és també un ritme. La trencadura desarticula allò. I allò permet de dir el dolor vital de la unió que reburxina. Perquè adherir-se aquí a l’inconegut que batega dins de l’home desconegut emmena a perdre’s per les escales d’un destí que no vindrà marcat. No hi haurà barana per evitar l’abisme. Tot s’haurà de fer i de caminar com si fos la primera vegada: l’amor i el ritme són segurament els més nous i els més atrevits de la literatura trobadoresca actual.

Artículos relacionados

  • LA FALSA AUTÓNOMA
    CASTAÑO, YOLANDA
    Yolanda Castaño (Santiago, 1977) es una de las voces más reconocidas y personales de la poesía española de los últimos años. Entre los muchos galardones que le han concedido están el Premio de la Crítica Española al mejor poemario en gallego en 1998 y 2022 y el Premio Nacional de Poesía en 2023. «Quien escribe poemas debe construir su casa, tener dinero para garantizar que cue...
  • SI LES DEJAS, TE MATARÁN
    BUKOWSKI, CHARLES
    Charles Bukowski es uno de los escritores más conocidos y celebrados de las letras estadounidenses contemporáneas. Nació en 1920 en Andernach, en Alemania, hijo de un soldado norteamericano y de una costurera alemana, y llegó a los Estados Unidos a los tres años. Creció en Los Ángeles, donde vivió durante más de cinco décadas. Publicó su primer relato en 1944 y sus primeros poe...
  • ED. ESPECIAL ARIEL
    PLATH, SYLVIA
    Publicado póstumamente en 1964, este es el último poemario de Sylvia Plath y llegó envuelto en una cierta polémica, pues su marido, Ted Hughes, editó el manuscrito original suprimiendo o añadiendo algunos poemas. Esto dividió a la crítica entre los que lo consideraban una intromisión y los que entendían que Hughes y Plath solían colaborar. Finalmente, en 2004, salió a la luz la...
  • LOS FIGURANTES
    VIGAN, DELPHINE DE
    El debut teatral de Delphine de Vigan. Un acercamiento a los detalles más sutiles de la existencia humana. En su primera incursión en el género teatral, Delphine de Vigan nos sitúa en el corazón de un rodaje de cine, desplazando su mirada hacia aquellos que habitan el último escalón de la industria: los figurantes. Cuerpos anónimos que al final no serán más que una sombra desen...
  • ELS FIGURANTS
    VIGAN, DELPHINE DE
    Una obra curta i deliciosa sobre el lloc de cadascú al món, l’èxit i el fracàs i la relació amb els altres«Sempre m’han fascinat els figurants. Quan miro una pel·lícula arriba un moment en què un rostre, un gest, una silueta, em crida l’atenció. Els figurants apareixen d’esquena o només de passada. Invisibles i essencials alhora, formen part indiscutible de l’escena, però han d...
  • SOC EL VENT
    FOSSE, JON
    Dos homes sols en una barca travessen un oceà immens. Parlen del que veuen, del que recorden, del que temen, potser també d’allò que està a punt d’esdevenir-se. Entre la boira, el balanceig de l’aigua i una conversa feta d’interrupcions i silencis, la travessa es converteix en l’espai fràgil des del qual una relació s’acosta a un límit difícil d’anomenar. Jon Fosse construeix a...

Otros libros del autor

  • TAN BONICA I TIRANA
    VIDAL, BLANCA LLUM
    Premi Carles Riba de poesiaTan bonica i tirana és un llibre de capes. La primera i visible: un amor desbocat d’intensitat hiperbòlica que es diu amb un ritme nerviós, amb una llengua subordinada i amb uns poemes en prosa contundents i enigmàtics, a vegades barrocs i a vegades directes. Després, sense jerarquia possible, el llibre és això: una reflexió sobre la malaltia ...
  • AQUEST AMOR QUE NO ES U / ESTE AMOR QUE NO ES UNO
    VIDAL, BLANCA LLUM
  • NO COMETRÀS ADULTERI
    VIDAL, BLANCA LLUM
    L'adulteri pot ser el que ha sigut sempre segons el diccionari normatiu, és a dir, la «violació de la fidelitat conjugal». Ara bé, per la poeta Blanca Llum Vidal, també pot ser altres coses: un indici d'un problema que batega al fons de la nostra organització social i fins i tot un mecanisme per sanar-lo; una ocasió per posar en qüestió els rols de gènere; una experiència per e...
  • LLEGIR PETIT
    VIDAL, BLANCA LLUM
    Aquest llibre parla d'una manera de llegir, i per fer-ho Blanca Llum Vidal tria alguns textos escrits els darrers anys perquè ara, enfilats, tornin a mostrar que el detall, la cosa concreta i minúscula d'una obra, pot ser el detonant per entendre el món que el llenguatge és capaç de crear. Acompanyada de Martin Buber, Víctor Català, Emmanuel Lévinas, Clarice Lispector, Margueri...
  • MARIPASOULA
    VIDAL, BLANCA LLUM
    A Maripasoula hi ha selva verge que enrampa i que et fa mitja por o te la fa ben sencera. Depèn del cervell, del desig, del respecte. Tot humit i el verd que es multiplica en follia o en seny o en una barreja bipolar o sedant. Amazònia fonda i espessa, ideal o espantosa. Infranquejable sovint. A la selva, diuen, tot et rebota. El cim d’una muntanya i el mar et fan volar i t’exp...
  • HOMES I OCELLS
    VIDAL, BLANCA LLUM
    Són poemes en prosa, sí senyor. I no fugi esperitat. ¿Li agraden les bombolles de sabó? Diasprades, lleugeres? i ben plenes de no sabem què que crèiem definitivament perdut. Abans se?n deia l?esperit d?infància: ganes de comprendre com són les coses nues. Cal una gran llibertat i una gran exigència. Creure molt en la fantasia i moltíssim en la serietat. És un joc seriós, sí sen...