A Birnam, un actor, ja gran, és al camerino preparant-se per representar el rei Duncan a Macbeth, quan li comencen a aparèixer dubtes. Sobre el valor de la paraula i la naturalesa del llenguatge, sobre el teatre i la seva funció, sobre el seu moment com a actor i el seu passat, sobre la vellesa Li revénen tots els seus fantasmes, dubta de tot, el seu món entra en crisi. Amb aquestes disquisicions va establint un soliloqui teixit amb cites, referències i comentaris a Shakespeare i a les seves obres així com a alguns dels dramaturgs i escriptors que estima (Beckett, Sara Kane, Borchert, Tarkovski ). Aquestes reflexions fan que es replantegi la conveniència de sortir o no a escena, mentre se nacosta lhora i la veu del regidor, com un Cronos implacable, va anunciant larribada del moment de la decisió, mente se n'acosta l'hora i la veu del regidor, com un Cronos implacable, va anunciar l'arribada del moment de la decisió.
