Amb Nausica reflecteix la immersió de lautor en la figura de Nausica a lOdissea. Són reflexions i observacions fragmentàries sobre la trobada entre la noia i Ulisses. I la gran quantitat de literatura que aquest episodi ha generat. Leco daquest moment clàssic homèric que encara ressona sintercala amb breus textos sobre els moments i vivències de Sunyol. Lobra combina dos tipus de text, que acaben fonent-se tal i com es fonen en lautor les experiències quotidianes i les especulacions de tota mena sobre Nausica. Fent daquesta fusió un mirall, un gest i un paisatge revelador.
Lautor abasta el tema central, motriu, generador de la simbologia dels mites clàssics que arriben fins ara i de lull que crea al llindar de tota una tradició. Pel text hi desfilen, entre altres, Homer, J. Maragall, C. Riba, S. Espriu, S. Juan Arbó, M. Rodoreda, M. A. Anglada, A. Ràfols-Casamada, J. Palau i Fabre, J. W. Goethe, N. Kazantzakis, R. Fauchois, A. Tarkovski, X. Bello, G. Bufalino, T. Angelopoulos, P. Vidal-Naquet, M. F. Brasete, M. López Vilar, O. Domènech, el Pallars, la Coma de Burg, Vic, la força i el significat de la mirada, lamor i el desig, la fidelitat, els mites, els temps, lexili, el no retorn, allò tràgic, la Mediterrània, la malaltia i la mort, el concepte dheroi, el silenci, el plor, el record, lespera, les utopies, la pèrdua, lacció, la no acció, el relat, lescriptura, la lectura, la crítica
En definitiva, la vida en la literatura i la literatura en la vida. I una constant remor del torrent.
