AIGUA MOLLA

AIGUA MOLLA

CUELLO SUBIRANA, JOSEP

23,00 €
IVA inclós
No disponible
Editorial:
STONBERG EDITORIAL
Any d'edició:
2015
ISBN:
978-84-943377-4-1
Pàgines:
440
Enquadernació:
Rústica
23,00 €
IVA inclós
No disponible

Tal com escriu l’autor d’Aigua molla, sovint s'ha dit que el Panchatantra (literalment, les “cinc trames, o principis”) és —després de la Bíblia— el llibre més llegit en el transcurs de la història i, alhora, un dels clàssics més meravellosos de la cultura universal. Es tracta d'una vetusta recopilació, escrita en sànscrit, de contes, faules i històries hindús aplegades per un braman, cap al segle V o principis del VI sinó abans, qui va inspirar-se, segons sembla, en col·leccions anteriors en gairebé un mil·lenni. Amb el pas del temps, el contingut del Panchatantra, que ja es deixava veure en Isop, va exercir una influència enorme, impregnant molts dels reculls més coneguts de faules, a partir de la literalitat del Calila i Dimna àrab fins als aplecs de Chaucer o La Fontaine.

Va ser Italo Calvino qui va afirmar que “un clàssic és un llibre que mai no acaba de dir tot el que té a dir”, i Aigua Molla n'és una prova inequívoca. I sorprenent. En aquesta novel·la, el seu autor recrea molts dels contes de peixos i pescadors de la tradició —començant pels d'aquell Calila que inspiraren Ramon Llull en El llibre de les bèsties—, però, en fer-ho, capgira el punt de vista, que ara és el del peix.

Aigua Molla explica, des del gust per la narració i amb un caràcter neorealista i una gran riquesa lèxica, l'extraordinari periple pirinenc d'una truita comuna, l'Envisa, que, donada a cavil·lar —tant se val, diu, si és així que m'han fet: com el jonc que hi ha devora el riu, arrelat i dolcenc a la base, flexible també i, a l'extrem, punxent—, reflexiona sobre la (seva) natura.

Uns pensaments, els d'Envisa —tocats d’enyorança i d'un humor bonhomiós—, que se'ns mostren plens de transcendència i enamorats de l'entorn, que és com dir d'un medi natural i d'una vida que, havent entrat en contradicció amb el nostre món, venen a ser-ne talismà.

Articles relacionats

  • EL VUU
    GOGOL, NIKOLAI V.
    Nikolai Gógol és el mestre de la ironia, que sap posar en relleu les febleses humanes com ningú. Deixem-nos arrossegar per aquesta creació colossal de la imaginació popular que hi riurem i hi patirem, tot alhora. Aquest és un conte que fa riure i que fa por. L’acció passa a Kíiv i té per protagonistes el Vuu, un home robust amb les cames arquejades i unes parpelles que li toqu...
  • AGENDA JANE AUSTEN 2027
    AUSTEN, JANE
    Acompaña tu día a día con algunas de las mejores citas de Jane Austen, una de las autoras más queridas de todos los tiempos. ...
  • CALENDARI FLORA 2027
    VILALDAMA, PERE
    JA TENS AQUÍ EL TEU CALENDARI FLORA 2027. ...
  • GRAN MANUAL DEL FRACASO
    SÁNCHEZ LÓPEZ, JUANPE
    ¿Se puede aprender a fracasar? ¿Se puede fracasar bien? ¿Cómo romper ese palito recto con el que nos medimos? Tener éxito es una aspiración, fracasar es una certeza. Pero ¿se puede fracasar bien? Frente a los discursos épicos que nos empujan a sacar provecho de nuestras caídas, aquí se propone una defensa del fracaso como lugar privilegiado. Sánchez López nos invita a preguntar...
  • AGENDA JANE AUSTEN 2027
    AUSTEN, JANE
    Acompanya el teu dia a dia amb algunes de les millors frases de Jane Austen, una de les autores més estimades de tots els temps. ...
  • CARTA A UN RELIGIÓS
    WEIL, SIMONE
    Estava cercant. Simone Weil cercava respostes sense témer incomodar. D’estirp jueva i formació agnòstica, havia començat una sèrie d’indagacions religioses que se sumaven a les experiències místiques de què va deixar constància en alguns dels seus escrits. Semblava que tot plegat podia conduir-la a abraçar el catolicisme. I en canvi, no. La majoria de les tesis que segons ella ...

Altres llibres de l'autor

  • LA CAPSA DE DILLENIUS
    CUELLO SUBIRANA, JOSEP
  • LA POLS QUE CALLA
    CUELLO SUBIRANA, JOSEP
    Dins la tradició literària occidental, el sonet és amb tota probabilitat el pont —canònic i intemporal— més utilitzat pels poetes per tal d'acostar els seus lectors, i oïdors, a les dues ribes de la veritat poètica: l'enteniment i l'emoció. Juntament amb la rima, en l'economia dels catorze versos del sonet clàssic hi ha un exercici d'exigència sintàctica i una progressió narrat...