LA FI DE LA DINASTIA CATALANA

LA FI DE LA DINASTIA CATALANA

JOAN I I MARTÍ L'HUMÀ

BELENGUER CEBRIÀ, ERNEST

19,00 €
IVA incluido
Descatalogado
Editorial:
EDITORIAL AFERS
Año de edición:
2021
Materia
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-18618-04-8
Páginas:
274
Encuadernación:
Rústica
19,00 €
IVA incluido
Descatalogado

Ernest Belenguer i Cebrià (València, 1946) és catedràtic emèrit d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Al llarg de la seva carrera ha publicat llibres d'història moderna, i després de medieval. Caldria destacar València en la crisi del segle XV (1976), Ferran II ( 1999) o El Imperio Hispánico entre 1479-1665 (1995), com també Jaume I i el seu regnat (2008), Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (2015) o Els Trastàmara (2019). Així mateix, ha dirigit obres de síntesi sobre territoris de la Corona d'Aragó i els seus regnes com són la Història del País Valencià (6 volums), la Història de les Illes Balears (2 volums, 2004), la Història d'Andorra (2005) i la Història de la Corona d'Aragó (2 volums, 2007). Al capdavall, Ernest Belenguer és un historiador d'ampli recorregut polivalent.



Si es fa una ullada als darrers llibres que ha escrit Ernest Belenguer podrà comprovar-se que hi ha un buit entre el final del regnat de Pere el Cerimoniós (1387) i el començament dels Trastàmara des de 1412. Són els anys 1387-1410, en els quals van regnar els fills del rei Cerimoniós: Joan I i Martí l'Humà. Aquest llibre tracta precisament d'això, d'una època que fins a cert punt té més d'una investigació —molta més en Martí que no pas en Joan—, però cap obra de síntesi amb trets ben moderns. El seu estudi permet adonar-se de les diferències entre el primer germà, anomenat eufemísticament «el descurat», i el segon, que va intentar arreglar tots els desastres anteriors sense aconseguir-ho. I permet més coses, com ara veure la situació social, econòmica i institucional dels diversos regnes que constituïen l'anomenada posteriorment Corona d'Aragó. Però la mala gestió de Joan I o les rectificacions d'aquesta per Martí l'Humà van servir de ben poc. La mort acabà amb més d'un infant que hauria continuat la dinastia. No debades, Martí el Jove va morir a Sardenya sense esperar-ho ningú i l'únic fill que tenia, Frederic, era bastard. En realitat, era la raó menys vàlida per a no escollir-lo, ja que anys abans bastards havien estat els Trastàmara i els Avís portuguesos. El que passa, i així es diu, és que Frederic tenia set anys. El pare havia mort en 1409, l'avi en 1410 i la mare siciliana no era ningú en la cort. Efectivament, en 1410 es produïa la fi de la dinastia catalana.

Artículos relacionados

  • TOTS TRES SURTEN PER L'OZAMA
    RIERA LLORCA, VICENC
    Una novel·la imprescindible del segle XX català. “A la ciutat hi ha certa curiositat pels refugiats. Comencen a arribar-ne en massa. Els dominicans creuen que arriben amb diners i que crearan noves indústries i hi haurà més feina; però la veritat és que gairebé tots els refugiats arriben sense diners i sense més béns que la roba que duen a sobre.” Aquí els refugiats són blanc...
  • EL COOPERATIVISME SOTA EL FRANQUISME A CATALUNYA
    ESTIVILL I PASCUAL, JORDI
    El cooperativisme ha estat històricament una de les expressions més rellevants de l?associacionisme popular a Catalunya. Entre el darrer terç del segle XIX i el primer del segle XX, mentre sindicats i cooperatives agrícoles articulaven la petita i mitjana pagesia propietària, les cooperatives obreres de consum i de producció esdevenien espais de sociabilitat, d?autoorganització...
  • UNA HISTORIA DE LA GUERRA CIVIL QUE NO VA A GUSTAR A NADIE
    ESLAVA GALAN, JUAN
    La guerra civil española como no la ha contado nadie.¿Otro libro sobre la guerra civil? Pues sí, otro, pero con una diferencia: no confunde con marea con datos innecesarios y relata por derecho lo ocurrido en aquellos tres años de locura homicida, sin catequizar sobre quiénes eran los buenos y quiénes los malos. Eso que lo decida el lector. No es una novela, porque todo lo que ...
  • LAS TEJEDORAS DEL MAR
    GORGAL, MAICA
    Hay novelas que no solo se leen: se viven. Esta es una de ellas. POR LA AUTORA DE LA CASA DE LA MINA Entre guerras, amores imposibles y reveses del destino, una gran saga histórica que arranca en el convulso Vigo de finales del siglo XIX. Con una narrativa delicada y envolvente, Maica Gorgal teje una historia que emociona en cada página y nos enseña que hay redes que nos sos...
  • LAS ARTISTAS GRÁFICAS EN LA PRENSA DE GUERRA (1936-1939)
    JIMENEZ MARTEL, GERMAN
    Germán Jiménez Martel realiza una investigación de gran valor sobre Las artistas gráficas en la prensa de guerra, 1936-1939 partiendo de una actualización de fuentes especializadas. Para ello presenta el abanico más amplio de mujeres pintoras e ilustradoras en vanguardia y retaguardia durante la Guerra Civil y su inmediata evolución, que había adquirido su mayoría de edad legal...
  • LOS DÍAS ROJINEGROS
    LLARCH, JOAN
    Hoy recuperada para nuevos lectores, Los días rojinegros es una de esas obras singulares que devuelven con intensidad un mundo desaparecido. Joan Llarch no narra la Guerra Civil desde los grandes discursos ni desde la retórica de los vencedores o los vencidos, sino desde un lugar mucho más frágil y más perdurable: la infancia. En las calles del Clot, entre fábricas, sirenas, ba...