Vergonya reuneix per primera vegada en català les dues sèries íntegres de miniatures. A més, inclou un relat, «Quina llàstima!», i una nouvelle, Un incident a lestació de Kotxetovka, escrits en els anys de les primeres miniatures (1958-60). Després dels anys dempresonament a la zona Gulag i dinternament al pavelló dels cancerosos, Soljenitsin torna als seus paisatges i a la seva gent, i ens nofereix una mirada que és la fam de veure, de redescobrir i retrobar-se amb el que havia estat el seu món. Una mirada carregada de ràbia pels tresors, paratges i tradicions que la guerra i lestalinisme han destrossat, amb la vergonya que provoca lenviliment nascut de la desídia i lacaparament dels nous governants. Un campanar que emergeix de laigua com a únic testimoni duna ciutat anegada, les esglésies i monestirs en runes, els boscos, la sentor de lherba i el silenci negre dun llac; bellesa i devastació convivint amb els costums russos i lautenticitat que la barbàrie i la desmemòria no han pogut esborrar sens ofereixen amb una sensibilitat inusual en aquests dos cicles de Miniatures publicades en la seva totalitat, ara, per primera vegada en català. Soljenitsin va escriure-les en dos períodes molt importants de la seva vida. El primer, entre 1958 i 1960, en recuperar la llibertat després de més duna dècada de no gaudir-ne. I el segon, en tornar després de vint anys dexili als Estat Units, de 1996 a 1999, quan visita la regió de lOka ?bressol del realisme rus?, el nord del Caucas i els boscos de Bielorússia.
Un incident a lestació Kotxetovka i Quina llàstima! formen part dun cicle dinvestigació sobre la misèria moral, psicològica i social de lhome soviètic. A Un incident a lestació Kotxetovka, novel·la curta situada al 1941 durant lofensiva alemanya, un jove oficial, responsable duna estació de ferrocarrils clau per labastiment del front, viu les contradiccions entre la seva voluntat de justícia i lobediència a un sistema regit per la desconfiança.
?
