Walter Benjamin no va morir per una sobredosi de morfina. Per tant, tot el relat entorn del seu suïcidi queda fet miques. Santi Vancells ho té clar, ens ho argumenta des de l'experiència mèdica i hi reflexiona amb profunditat en aquest còctel d'història, crònica negra i novel·la psicològica. A més d'haver estat metge a Portbou durant quinze anys, l'autor va ser un dels impulsors del projecte de la Fundació Internacional Benjamin-Portbou, dedicada al filòsof. En aquella empresa va compartir esforços, entre d'altres, amb Dani Karavan, l'autor del Memorial, que té un paper molt important en aquest llibre. Un llibre que revisa la complicitat del franquisme en la persecució nazi, el trist paper d'espectadors que hi van tenir tants catalans i el relat que s'ha construït entorn de la mort de Benjamin a Portbou.
«La teoria del suïcidi va deixar Benjamin sol davant la història i va permetre als seus botxins viure en la impunitat més absoluta, sense experimentar cap mena de neguit ni penediment. A Portbou, Benjamin no va claudicar ni va pidolar clemència, no va renunciar als seus principis ni es va arrossegar davant la policia».
Santi Vancells va ser el metge titular de Portbou durant quinze anys, i en va estar cinc coordinant el Projecte Internacional Benjamin-Portbou. Ha treballat en l'organització d'esdeveniments relacionats amb aquest projecte a París, Berlin, Barcelona, Girona i Portbou. Va col·laborar amb Dani Karavan per impulsar la Casa Walter Benjamin a Portbou. Durant anys ha guiat i ho continua fent grups de persones pel camí que va seguir Benjamin, des de Banyuls fins a Portbou. El seu relat uneix en una mateixa veu la memòria de Benjamin, de Portbou i de Karavan, i culmina una dedicació tenaç de molts anys divulgant la relació entre la vila i el filòsof.
