QUINA MENA DE GENT SOM

QUINA MENA DE GENT SOM

QUATRE ASSAIGS SOBRE CATALUNYA I ELS CATALANS (1938-1947)

CALVET "GAZIEL", AGUSTÍ

19,00 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata
Editorial:
EDITORIAL DIÉRESIS
Any d'edició:
2024
Matèria
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-18011-40-5
Pàgines:
176
Enquadernació:
Rústica
19,00 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata

El gran periodista i pensador Agustí Calvet «Gaziel» va emprendre al 1938, des de l'exili a França per la Guerra Civil, la tasca de donar continuïtat a un projecte d'història de Catalunya que li havia plantejat el polític i mecenes Francesc Cambó. El resultat va ser aquest llibre, on, amb la passió d'un genuí catalanista, però anteposant la seva objectivitat d'insubornable intel·lectual, aplega quatre assajos sobre la història de Catalunya i dels catalans. Quatre textos als quals no eludeix la conflictiva relació amb Castella, un dels temes cabdals que travessa tot el llibre, i també discuteix la nova visió sobre la història de Catalunya sorgida a partir del XIX com a fruit de la Renaixença.
D'aquesta manera, Gaziel va imposar-se un ambiciós objectiu, que avui és més actual que mai: «Jo voldria una Història de Catalunya que es deixés per sempre més de contar el que hauria hagut de ser i no fou, per dir-nos el que ha estat i el que és, per veure si així podíem arribar, per fi, a veure clarament el que pot ser».
Un esforç de realisme, de claredat en l'anàlisi i de subjecció als fets, que el converteix en una de les obres que millor ha captat l'essència del "problema català". Un clàssic perdurable i de lectura obligada en aquests moments.

Articles relacionats

  • UN ANARQUISTA
    AMEIXEIRAS, DIEGO
    Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d'arribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l'amo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l'Oest, i viu esperant alguna cosa que l'elevi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d'implicar-se en política, amb ...
  • CRUCES DE MEMORIA Y OLVIDO
    ARCO, MIGUEL ÁNGEL DEL
    Un estudio sobre la memoria de la guerra civil a través de los monumentos a los caídos.El franquismo nunca quiso olvidar la guerra civil y, desde el inicio de la dictadura, ese recuerdo se concretó en miles de monumentos erigidos en pueblos y ciudades de todo el país. Bajo el control de las autoridades, el mito de los «caídos por Dios y por España» fijó la dicotomía entre los b...
  • UN ANARQUISTA
    AMEIXEIRAS, DIEGO
    Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba de llegar a Barcelona. Tiene veinte años, es camarero del Nebraska, un bar de las Ramblas donde el jefe sueña con protagonizar una película del Oeste, y vive esperando algo que lo eleve por encima de su timidez. Para eso está Montse, una estudiante acomodada por la que siente una atracción irresistible. Tras implicarse en política, con ell...
  • HASTA SU TOTAL EXTERMINIO
    FERNÁNDEZ PASALODOS, ARNAU
    'A los enemigos en el campo hay que hacerles la guerra sin cuartel hasta lograr su total exterminio, y como la actuación de ellos es facilitada por sus cómplices, encubridores y confidentes, con ellos hay que seguir idéntico sistema.' Son palabras de Eliseo Álvarez-Arenas, director general de la Guardia Civil en 1941. La guerra civil española, tradicionalmente delimitada entre ...
  • LA GUERRA QUE VAS PERDRE
    CALSINA FORRELLAD, JOAN
    Una novel·la històrica que reivindica l'amistat davant la guerraL'abril del 1938, en Miquel i en Jaume són obligats a allistar-se a l'exèrcit republicà i són enviats al front. Només tenen disset anys. L'experiència bè?lica no només conduirà els dos joves amics a viure insòlites aventures, sinó que els canviarà la vida, inevitablement, per sempre. Primer descobriran la lluita i ...
  • MUSSOLINI CONTRA BARCELONA
    VILLARROYA, JOAN
    Quan queia foc del cel: un país sota les bombes Els dies 16, 17 i 18 de març de 1938, Barcelona va ser bombardejada per l'aviació de Mussolini en el que va resultar un dels atacs més mortífers de la Guerra Civil. Durant els tres dies de terror van morir prop de mil civils i hi va haver més de mil cinc-cents ferits greus. Però aquest no fou ni el primer ni el darrer bombardeig s...