A la tendra edat de cinc anys Denise queda òrfena de pare. Serà la primera, i més dura mort que viurà, tot i que en pocs anys altres familiars i coneguts moriran al seu voltant. Com a orfeneta que és, la seva mare, li dedica tot un món de carícies i atencions per negar la tristor i encaminar-la cap a una simulació de felicitat aparent. La nena porta molt endins una tristor que ha de camuflar i ensuma que serà incapaç de deslliurar-se dels seus dols, contaminats per la grisor dels anys cinquanta i una mare engolidora. Denise somia de fugir del triangle església, escola , família i obrir-se a limprevist, al món més enllà de la llar. És sobretot el fort lligam amb la seva amiga Lou el que li dóna la seguretat i lempenta per enfrontar-se a la vida en una llarga marxa nascuda de lamor, lamistat, la poesia i lart. Lou acompanya lheroïna a lexposició dautoretrats de Van Gogh lany 1960, allà les amigues sidentifiquen amb la tristor dels ulls de lartista, una tristor que no va impedir pintar les flors més resplendents. Una epifania, a plena adolescència, per encaminar la vida.
Denise Desautels es capbussa en la gestació duna personalitat, lanàlisi de lànima duna nena a la recerca de la veritable felicitat. Un text plaent que endinsarà el lector en aquesta història feta per fragments que, a la manera dun mirall trencat, configura lescenari duna realitat social que no ens és molt llunyana.
