A Txevengur hi han fet la revolució. Pagesos pobres, delegats del Partit, milicians i rodamons, fascinats per les notícies que els arriben, s'hi acosten per comprovar de primera mà com és el comunisme. Els personatges que hi apareixen homes sencers, tendres i valents són arquetips duna realitat nova, contradictòria i difícil. Concentren els sentiments dun poble esgotat pel sofriment de segles i que de sobte es veu empès com una locomotora imparable cap al socialisme. Amb una passió que sencomana, els protagonistes es precipiten cap a tot allò que encarna el progrés la ciència, la tècnica, les màquines i recorren les estepes per estendre la revolució. És la seva única raó de viure. Els pagesos, aïllats, analfabets i endurits, entenen el que poden i els més pobres ho posen en pràctica: el socialisme «al peu de la lletra» pren unes formes delirants. Els paisatges de la immensa Rússia, barrejats amb els desolats interiors dels homes que hi viuen, donen a aquesta obra un poder magnètic. Txevengur és una obra imponent. La seva prosa també vol transformar la manera descriure. La matèria agafa vida i les associacions de mots i destructures són grans experiments per fer una nova literatura.
