«Avui he tornat a aquesta terra ara cruel. La nostra terra, pare. I tot com si continués. Davant meu, els carrers escombrats, el sol ennegrit de llum netejant les cases, blanquejant la calç; i el temps entristit, el temps aturat, el temps entristit i molt més trist que quan els teus ulls, clars de boira i la flaire de mar distant fresca, engolien aquesta llum ara cruel, quan els teus ulls parlaven fort i el món no volia ser més que existir. I, tanmateix, tot com si continués. El silenci fluvial, la vida cruel perquè és vida. Com a lhospital. Deia no toblidaré mai, i avui men recordo.» Tem morires és un llibre extraordinari dun dels escriptors actuals més remarcables.
