Francesc Candel, PACO CANDEL (Casas Altas, Rincón de Ademuz, 31 de maig de 1925), autodidacta de barri, és un dels nostres autors vius més prolífics i estimats. Dotat d'una singularitat narrativa i lingüística inimitables, d'un estil tan propi que «comença i acaba en ell mateix», Candel ha estat capaç com pocs de fer professió de la llibertat expressiva, sense deixar-se impressionar per cap altre magisteri que el de la realitat de la vida. De la mà dels seus pares, amb dos anys va arribar a Barcelona com a immigrant. Ha viscut sempre a les barriades de l'actual Zona Franca (Can Tunis, les Cases Barates, el Port), escenaris fàcilment identificables en molts dels seus relats i novel·les. Paco Candel, llegenda viva de la Barcelona no burgesa, mestre en la descripció del paisatge urbà i suburbial, ha publicat més de cinquanta llibres, entre els quals cal destacar Donde la ciudad cambia su nombre, Han matado un hombre, han roto un paisaje, Els altres catalans, Trenta mil pessetes per un home, Fem un pols, Hemingway!, Els altres catalans vint anys després i Aquella infància esvaïda.. Primera història, primera memòria són les memòries d'una infància marcada per una guerra i dilatada en tres infàncies: una primera (divertida) d'onze anys previs a la Guerra Civil, una segona (temerària) de tres anys, que es desenvolupa durant la Guerra Civil, i una tercera (malenconiosa) de dos anys, posterior a la Guerra Civil; totes tres farcides d'episodis intensament humans i en els quals la sang i els efluvis dels cossos circulen a vessar: la infància dels parts i les baralles, la del camp de lluita i de les fosses comuns, la del jou i les fletxes i de les primeres bastonades nacional-catòliques: la de la lletra que amb la sang entra.Són aquestes les memòries d'una infància dura i tendra, d'una dolça i àcida promiscuïtat, de quan les ciutats (des de l'extraradi de València fins la falda de Montjuïc) eren barriades o veïnats o cases o portes sempre obertes al carrer, convertida en la gairebé única escola de la vida. Aquestes són les memòries de la primera memòria de Francesc Candel, que ens explica, amb el seu estil inimitable, de manera gens vanitosa, la primera història de la seva vida, la d'un fill de la Guerra Civil.
