LArturo Bandini té vint anys i ha publicat un conte. Ha deixat casa seva pels hotels més sòrdids de Los Angeles, determinat a convertir-se en un home i en un gran escriptor. Com si tot plegat fos tan fàcil. Sense calés i amb la mà foradada, orgullós i canalla, fràgil i vanitós, desesperat i ple desperances, tant es baralla amb la seva màquina descriure portàtil com prega al Déu dels seus pares per aconseguir una bona història i publicar-la a la revista de leditor Hackmuth per fer-se passar la gana.
Quan té quatre rals, corre a gastar-sels al bar on treballa la Camilla, una noia mexicana amb qui comença una relació tempestuosa que els portarà als límits de lodi i de lamor, allà on sacaba la ciutat i comença el desert, on la pols ho cobreix tot.
A banda de "Plens de vida", "La germandat del raïm", "A loest de Roma" i "Un mal any", Edicions de 1984 recupera la que sens dubte és la novel·la més coneguda de John Fante, precedida pel famós pròleg que Charles Bukowski va escriure i que va servir per rescatar-lo de loblit.
John Fante (Denver, 1909 Los Angeles, 1983), nascut en el si duna família nord-americana humil dorigen italià, és un dels grans escriptors maleïts del segle XX. Va treballar com a guionista a Hollywood i va dedicar la seva vida a la literatura, tot i que només va aconseguir el ple reconeixement mundial de la crítica i del públic després de la seva mort.
