Durant totes les èpoques, dHeròdot a Kissinger, de Napoleó a Marx, lOccident ha generat discurs sobre lanomenat «Orient». Però don sorgeix aquest discurs i com explicar la seva sorprenent estabilitat a través del temps i de les ideologies? LOrient és una creació dOccident, el seu doble, el seu contrari, lencarnació dels seus temors i del seu sentiment de superioritat. Tant és així que molts dels seus especialistes, els orientalistes, han tingut des de la fundació de la disciplina un paper destacat en els projectes imperials de França, la Gran Bretanya i els Estats Units.
En estudiar lorientalisme, present en política i literatura, en els relats de viatge i en la ciència, coneixem poc sobre lOrient, i molt sobre lOccident. El retrat que afirmem fer de lAltre -musulmà, hindú, sikh- en realitat és una caricatura, un complement de la nostra imatge.
Edward Said, en aquest clàssic imprescindible que vol desfer els malentesos occidentals amb el món islàmic, traça larqueologia daquesta impressionant mostra dimperialisme cultural, que continua renovant-se sense parar, de manera ben visible, i que serveix per justificar les «intervencions» o guerres al Pròxim Orient en nom de la seva pròpia salvació.
