Número Zero, la última novel·la d'Umberto Eco, ens descobreix la cara fosca del periodisme i com la nostra realitat està en mans dels qui construeixen les notícies. «Els perdedors y els autodidactes, sempre tenen coneixements més vastos que els guanyadors. Si vols guanyar has de saber una sola cosa i no perdre temps amb les altres: el plaer de l'erudició està reservat als perdedors.» Amb aquestes credencials se'ns presenta en Colonna, el protagonista de Número Zero, que a l'abril del 1992, als cinquanta anys, rep una estranya proposta d'un tal Simei: es convertirà en el cap de redacció de Demà, un diari que s'avança als esdeveniments a còpia de suposicions i molta imaginació, sense tenir gaire en compte el límit que separa la veritat de la mentida i de passada fent xantatge a les altes esferes del poder. L'home, que fins en aquest moment ha malviscut fent de documentalista i que, en paraules de la seva exdona, és un perdedor compulsiu, accepta el repte a canvi d'una quantitat considerable de diners, i comença l'aventura. Reunits en un despatx confortable, en Colonna i altres sis col·legues preparen el que serà el Número Zero, l'edició anticipada del nou diari, i per això indaguen en arxius que parlen dels secrets ocults de la CIA, del Vaticà i de la vida de Mussolini. Tot sembla anar sobre rodes fins que un cadàver estès en un carreró de Milà i un amor discret canvien el destí del nostre heroi i la manera com nosaltres, lectors, mirarem la realitat, o el que en quedi. La crítica ha dit...
«Umberto Eco ha escrit una novel·la que és el manual de comunicació del nostre temps.»
Roberto Saviano «A Número Zero, Umberto Eco escriu una paròdia ferotge sobre el periodisme i la política.»
Jesús Ceberio, Babelia «Eco ha alliberat la seva vena més irreverent i esbojarrada i ha escrit una novel·la enlluernadora que ens mostra les entranyes dels taulells, amb les seves xafarderies i informacions infundades.»
Rafael Narbona, El Cultura de El Mundo
