NOSALTRES, ELS SENSE NOM

NOSALTRES, ELS SENSE NOM

GARCIA OLIVER, JOAN / DÍEZ, XAVIER

19,90 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata
Editorial:
EDICIONS LA CAMPANA
Any d'edició:
2022
Matèria
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-18226-46-5
Pàgines:
416
Enquadernació:
Rústica
19,90 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata

De pistoler a ministre de la República: les memòries de García Oliver, un retrat viu de l'anarquisme a Catalunya De la seva infantesa en una família reusenca extremament pobre als anys de pistoler a la Barcelona revolucionària de la guerra entre la patronal i l'anarcosindicalisme, de combatent antifeixista al front d'Aragó a ministre de Justícia de la República, Joan Garcia Oliver (Reus, 1902 - Guadalajara, Mèxic,1980) va tenir una vida de pel·lícula, tot i que avui sigui un home oblidat o, més precisament, bandejat de la memòria oficial. A diferència de Salvador Seguí, Federica Montseny o d'altres figures de l'anarquisme català, cap carrer, escola o biblioteca du a el seu nom. Només el recorda una discreta placa a prop del lloc on va néixer, potser perquè, com afirma Xavier Diez en el pròleg a aquesta edició de les mítiques memòries de l'anarquista, "un cop mort continua sent tan polèmic com quan era viu". Garcia Oliver, efectivament, mai no va ser una figura còmoda. Ni quan es va convertir en un dels líders naturals del moviment llibertari, ni quan, després de la mort de Franco es va especular sobre el seu retorn. Nosaltres, els sense nom són unes memòries fascinants, tant per la trajectòria humana del seu protagonista com per la intensitat política i revolucionària del seu temps, i són alhora una lectura imprescindible per comprendre un moment de la nostra història que no ha estat mai prou ben explicat, ja sigui a causa de la seva complexitat, o pels prejudicis de la societat catalana a l'hora d'abordar un passat incòmode i polèmic.

Articles relacionats

  • PRATS DE MOLLÓ
    TRIGOS, AARON
    Durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923 -1930), l’independentisme català exiliat a França va cridar l’atenció dels mitjans de la Tercera República, i es convertí en un moviment que fascinava i inquietava al mateix temps. Aquest llibre explora com la premsa va construir diverses narratives sobre el catalanisme radical, condicionades per la inestabilitat interna del país i e...
  • HIJOS DEL MEDIODÍA
    DÍAZ PÉREZ, EVA
    Una gran novela histórica sobre una época culminante de la historia de España, desde la generación del 27 hasta la Guerra Civil • Una gran novela histórica sobre la apasionante Sevilla de hace cien años: una historia sucedida en los años de la revista Mediodía, de la generación del 27 o la Exposición Iberoamericana de 1929, de una dictadura monárquica que desembocaría en el adv...
  • L'ANY QUE ET VAIG DIR ADEU
    LLIMÓS, ALBERT
    Entre la guerra i l’exili, entre la lleialtat i el desig, l’Àngela, el Quimet i l’Estanislau hauran d’afrontar no només allò que han perdut, sinó també allò que amaguen. Barcelona, gener del 1939. Amb les tropes franquistes a punt d'entrar a la ciutat, l'Àngela es prepara per fugir. El seu marit, Quimet, i l'Estanislau, amic de tots dos, intenten esborrar a correcuita qualsevol...
  • VOLUNTARIS D’ESTEL I ENCLUSA
    DALMAU, FERRAN
    Transcorreguts 90 anys des de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, i malgrat els centenars de recerques i publicacions que l’han abordat, el conflicte derivat de l’alçament civil i militar contra la República que marcà profundament la societat catalana durant bona part del segle xx és encara, en alguns aspectes, un meló per obrir. Un d’aquests aspectes, és el de la participac...
  • LA MOCHILA
    IZAGIRRE OLAIZOLA, ANDER
    El 25 de junio de 1982, ETA dejó una mochila bomba en una plaza de Rentería. Debía explotar a medianoche, pero no lo hizo hasta el mediodía siguiente, justo cuando Alberto Muñagorri, de 10 años, cruzaba la plaza para ir a jugar al fútbol con sus amigos. La explosión le arrancó una pierna, le cegó un ojo y le dejó secuelas para toda la vida, algunas visibles y otras que se manif...
  • COMUNISTAS BAJO EL FRANQUISMO
    DAVID GINARD FÉRON, DAVID
    La identidad y la cultura política de los militantes comunistas de las décadas centrales del siglo xx ha generado visiones contrapuestas. Desde un determinado punto de vista, se ha percibido como un modelo a imitar que reflejaría valores como la abnegación, la eficacia, el altruismo y las convicciones profundas. Desde otro, se ha asociado a adoctrinamiento, dogmatismo, fanatis...