Publicat per primer cop el 1983, No hi érem acull uns quants dels molts sonets que Enric Casasses va escriure del 1983 al 1988. Amb motiu d'aquesta reedició, l'autor ha confessat: «Són els anys pitjors de la meva vida, quan dia sí dia també m'havia d'empassar llàgrimes amargues, amb l'esperança desfeta en dolor, el país embarrancat als rocs, el món abocat a la catàstrofe i ma casa feta un continu camp de baralles, mentre l'amor em propinava els seus mastegots més terribles i la meva consciència no era sinó estupor i inconsciència, que enrere no m'hi veia i endavant no podia, torturat pels diables de l'amor, del sexe, del diner, del reuma, de la droga, de l'art i de dins de l'ànima... Aleshores, d'amagat de mi mateix, em vaig posar a escriure com un desesperat un sonet darrere l'altre, fent encabir mals, penes i dolors en el motllo dels catorze versos amb un català alhora preindustrial i fabril, parlat i escrit, escalenc i barceloní, vallfogonesc i telegràfic...».
