Aquest volum aplega vint-i-cinc narracions de Joaquim Ruyra: les setze de Pinya de rosa (1920) -que són totes les de Marines i boscatges (1903) i una més-, les set de La parada (1919), una de posterior a aquest segon recull («Les coses benignes», recollida el 1928 a Entre flames) i encara, en apèndix, l'última narració d'envergadura que Ruyra va publicar a la premsa («Sociòlegs d'ultratomba», 1929). És, doncs, un recull de tot el que cal llegir per fer-se càrrec de la importància d'un narrador essencial i extraordinari, que encara té moltes coses a dir-nos. Perquè Ruyra sap veure el món i expressar-lo en la prosa més exquisida del català modern, donant vida plena al desig furiós, a l'ambivalència de l'erotisme, a l'afany d'harmonia o a la temptació del fantàstic. Tal com assenyala Toni Sala en el pròleg que ha escrit per a aquesta edició: «Ruyra és un explorador. Arriba a territoris nous perquè és l'únic que és capaç de mirar-los tan arran. Hi entra, els domina i s'hi queda». I ens convida a llegir-lo.
