Davant la sublevació militar del 17-19 de juliol de 1936, unes tropes gairebé improvisades de civils armats lliuren la batalla de Barcelona i es despleguen en el front d'Aragó.
La base del llibre són trenta-vuit entrevistes, dutes a terme per Judit Camps, a ex milicians ( de totes les vuit columnes que cobreixen el front d'Aragó i de totes les sis adscripcions polítiques presents a les milícies) reconvertides en monòlegs autobiogràfics. De l'abundant informació en deriva, entre altres coses, l'aclariment de diverses incògnites: com és possible la formació d'un exèrcit de civils literalment d'un dia per l'altre, d'on surten les armes per lliurar a Barcelona la primera batalla, la posició precisa de les columnes al front d'Aragó.
A l'assaig introductori, a càrrec d'Emili Olcina, les trenta vuit veus dels testimonis es combinen en la veu única d'un narrador col·lectiu. En resulta una visió suprapartidista, allunyada de les interpretacions historiogràfiques a l'ús, amb l'èmfasi posat, aquí, en una determinada dialèctica entre l'Estat i la societat civil i en la cohesió antifeixista de revolucionaris i no revolucionaris a través del que aquí es denomina un "frontpopulisme de carrer".
