No tothom és a París la primavera de 1968. Harry Gelb viu a Istanbul, en un núvol dopi, compartint vida bohèmia amb un amic que pinta. Entre borratxeres i experiències opiàcies, en Harry va omplint llibretes amb les seves provatures literàries. Però llavors fa un pensament i sen torna a Alemanya on sobreviu combinant tota mena de feines. Allà coneix de primera mà els moviments anarquistes i les primeres comunes de Berlín oest, les cases ocupes i la moguda de locals i revistes contraculturals de Frankfurt. Constata que seguir una mica la veta i fer-se el radical pot ser una excellent manera de buscar-se la vida o lligar, sigui a la barra del bar o en una assemblea eterna. El protagonista narra aquest moment defervescència política i social amb distància irònica, tendresa i certa perplexitat. En un dels seus encàrrecs eventuals, viatja a Londres per entrevistar William Burroughs, un dels seus referents al costat de Kerouac, Fallada, Bukowski, Chandler i Hammet. El tema de la conversa no serà la literatura sinó com desenganxar-se de lheroïna. Però és possible deixar lheroïna? I la literatura?
Matèria primera, novella autobiogràfica i obra cabdal de Jörg Fauser, és el retrat viscut, enginyós i melancòlic de tota una generació, servit amb un estil àgil, sense floritures, farcit de diàlegs memorables. Lautor treballa amb la matèria crua de lexperiència vital. La matèria primera no refinada, lautèntica. Per a ell, escriure és indestriable de lexperiència viscuda: quan la vida és intensa, et porta a escriure, i la literatura, si és autèntica, està empeltada de vida.
