PORTELL I RIFÀ, RAIMON / MARQUÈS SUREDA, SALOMÓ
Raimón Portell (Barcelona, 1963) va estudiar filologia, va fer de mestre i es dedica a escriure. Ha col·laborat amb les revistes El Mundo de los Pirineos, Viajes National Geographic, Descobrir Cuina i Sàpiens, entre d'altres, i amb alguns diaris. H guanyat dos premis de periodisme. Ha estat director de la revista Descobrir Catalunya, cap de redacció d'Infància i d'Altaïr. A més d'Els mestres de la República, Els mestres de la República en imatges i Marta Mata, el camí de l'escola, ha publicat Una cançó de Cap Verd i L'ombra de Venècia, dues novel·les de viatges. També, els llibres Vull una corona! (Premi Crítica Serra d'Or 2005), Pirineu Català i el llibre de viatges el Somni del jaguar.
Salomó Marquès (L'Escala, Alt Empordà, 1942) és professor emèrit del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. Els darrers vint-i-cinc anys ha ensenyat història de l'educació als estudis de Pedagogia i d'Educació Social. Es dedica a investigar sobre l'educació i l'escola a casa nostra, especialment durant les èpoques republicana i franquista. Ha publicat L'exili dels mestres (1939-1975), L'escola pública durant el franquisme, i també diverses biografies de mestres renovadors editades a Catalunya i a Mèxic. Juntament amb Jordi Font, acaben de publicar Diari de guerra del mestre Miquel Oliveras i Casas (abril 1939-maig 1939).
Un homenatge als mestres que van lluitar sota el franquisme per una educació de qualitat El 1939, amb el final de la guerra començava un nou sistema educatiu que representava una regressió espectacular respecte l?avançada escola de la República.
Els mestres republicans que no s?havien exiliat o desaparegut en la guerra van haver d?abandonar l?exercici de la professió o passar dures purgues. Mare de Déu, quina Escola! Els mestres contra Franco és un exhaustiu repàs de quaranta anys d?exercici de la docència; des de les difícils condicions de la postguerra als moviments alliberadors de la transició, un repàs a noms propis com els de la pedagoga Marta Mata, l?escola de mestres Rosa Sensat o les primeres escoles catalanistes i progressistes que es van obrir a Barcelona i rodalies.
