Quan Edward Lear era a casa de Lord Stanley, que l'havia contractat per dibuixar la seva col·lecció zoològica, va començar a fer unes estrofes de cinc versos, acompanyats d'un dibuix, per divertir els infants de la casa. Lear no podia sospitar que aquells poemets, els "limericks", esdevindrien famosos i farien d'ell el patriarca, al costat de Lewis Carroll, de la literatura del "nonsense" o dels disbarats.
