Arriba un moment que ens cau la bena dels ulls. Ens adonem que lemperador anava nu i a més era un lladre.Però aquesta revelació deixa a lombra altres mitges veritats. Al voltant hi ha més farsants. I correm el perill danar-ho oblidant tot i recular fins a la casella inicial. La literatura pot contribuir a la gran confusió, però també ens pot ajudar a revisar alguns plantejaments i esmolar la mirada.
En aquest recull de contes, Joan Todó, artesà tenaç i narrador versàtil, furga en els replecs de la nostra consciència i en la memòria dels darrers anys, per mostrar-nos el revers del que hem viscut. Ens parla de lladres professionals o destar per casa, de grans i petits enganys; però també de lautoengany que fem servir per anar tirant, la crossa indispensable per als qui malden per evadir-se duna realitat tediosa, dolorosa o abjecta.
Amb una prosa plena de matisos, retrata una indignació que no sacaba, el desig sempre insatisfet de ser lluny daquí i la ràbia dun món que es perd. La seva mirada escrutadora i irònica qüestiona les percepcions en què basem els nostres relats i identitats, amb un modèlic desplegament denergia literària.
