"Les paraules són pedres" és el fruit d'un viatge en tres temps que el pintor i escriptor italià Carlo Levi, l'aclamat autor de "Crist s'ha aturat a Èboli", va fer a Sicília entre 1951 i 1955: "el relat de les coses d'allà baix, a través de la mirada atenta d'un viatger sense prejudicis". Amb la màfia al rerefons. Levi hi descriu un món antic en moviment. Així, assistim al retorn al seu poble natal de Vicent Impellitteri, un emigrant que va arribar a ser alcalde de Nova York; a la primera vaga en una mina de sofre; a la Palerm de carrers pul·lulants d'humanitat, a la Catània negra com la lava de l'Etna, a la blaumarí Aci Trezza de Verga i de Visconti; o a les dificultats de la reforma agrària a l'antiga possessió de lord Nelson. Però la desesperació de la Sicília que ha patit els morts i la injustícia troba la redempció en la ferma determinació d'una dona, Francesca Serio, la mare del sindicalista Salvatore Carnevale, assassinat per la màfia, d'entrar en la història.
