LA VEU DE CATALUNYA (1899-1937)

LA VEU DE CATALUNYA (1899-1937)

FIGUERES, JOSEP M.

28,90 €
IVA inclós
No disponible
Editorial:
EDITORIAL BASE
Any d'edició:
2014
Matèria
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-15711-72-8
Pàgines:
660
Enquadernació:
Rústica
28,90 €
IVA inclós
No disponible


La Veu de Catalunya és el diari català més important del segle XX, tant per la seva gran aportació cultural com per la transcendència dels esdeveniments polítics i socials que reflecteix. Aquesta obra incideix en la seva història des d’una perspectiva més periodística i cultural que no pas ideològica o política. La Veu és el gran diari cultural del catalanisme i, de vegades, l’únic a Barcelona, com succeí des de la desaparició de La Renaixensa, el 1905, fins a l’aparició de La Publicitat el 1922.

El llibre recull també la relació amb el diari d’una vintena dels seus col·laboradors, directors i redactors, i aporta una documentació excepcional sobre la seva història. Des de l’escriptura fundacional, fins ara inèdita, als documents del dia a dia periodístic, polític i econòmic d’una publicació que, dirigida per Prat de la Riba, i a la seva mort per Cambó, va ser molt més que una tribuna del conservadorisme catòlic. Amb precisió i voluntat exhaustiva, s’aprofundeix en l’aportació cultural, de gran relleu per la categoria dels intel·lectuals que hi participaren —amb noms com Eugeni d’Ors, Josep Pla, Josep Carner i J. M. de Sagarra—, i en la dimensió de diari nacional que maldà pel reconeixement de la identitat catalana.

La trajectòria de La Veu de Catalunya s’inicia en arrencar el segle, continua amb la consecució de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 i arriba als anys trenta com a finestra cosmopolita i refinada de diari modern, amb una opció política definida, sempre desenvolupada amb voluntat democràtica, catalanista i coherent amb el seu ideari.

Articles relacionats

  • SON COMO GLACIARES LOS BARCOS DE ACERO
    MENÉNDEZ, CYNTHIA
    Inspirada en la lucha contra la privatización de un astillero, Son como glaciares los barcos de acero se sumerge en las huelgas y movilizaciones de los años noventa del sector naval en Vigo. La novela retrata la ciudad en pleno conflicto obrero, entre la derrota y la dignidad, entre la nostalgia y la memoria. «Son como glaciares los barcos de acero es una historia que con...
  • PATRIA (EDICIÓN 10 ANIVERSARIO CON CANTOS TINTADOS)
    ARAMBURU, FERNANDO
    Edición conmemorativa del último gran fenómeno de las letras en lengua española, a los diez años de su publicación. Enriquecido con un texto nuevo del autor.«Pocos libros consiguen emocionarme, pero al llegar a la última página noté cómo se me humedecían los ojos.» The Sunday Times«¿Es Aramburu el Tolstói del País Vasco, autor de una Guerra y paz en español que explora el dolor...
  • 36-39: MALOS TIEMPOS
    GIMÉNEZ, CARLOS
    Recogemos en un solo volumen la última obra de Carlos Giménez, una crónica muy personal de la Guerra Civil. Las historias de 36-39: Malos tiempos, cuatro álbumes editados aquí en un solo volumen, nos hablan de cómo vivió la gente de a pie el asedio de Madrid durante la guerra civil. Temas tan duros y complejos como el rencor, el hambre, el miedo, el sacrificio o la amistad cobr...
  • SERVICIO INTERIOR
    AGIRRE, KATIXA
    La extraordinaria historia de cuatro mujeres que organizaron una red de información clandestina para burlar a Franco y a los nazis.París, 1940. El ejército nazi ha tomado la ciudad. El gobierno vasco en el exilio se ve obligado a una huida precipitada, tras dejar abandonados documentos comprometedores. Cuando los alemanes y el gobierno franquista hallan esa información, se dese...
  • ¿MATÓ TU BISABUELO AL MÍO?
    PASALODOS, ARNAU FERNÁNDEZ
    Un ensayo sobre los bisnietos del franquismo: cómo el silencio, el trauma y la impunidad han atravesado cuatro generaciones.  Mi abuela, Rosita Sesé Miralles, murió el 1 de febrero de 2016 sin saber dónde estaba enterrado su padre, Manuel Sesé Mur. Dos guardias civiles le dispararon a bocajarro una tarde de enero de 1948 y desde entonces su paradero fue una herida abierta. Mi a...
  • UNA CATALANA A PARÍS
    PAMIES, TERESA
    «Jo buscava en aquella expectació un raig de simpatia perquè soc catalana a París, i desitjava que Raimon ens fes quedar bé. Diuen que aquest sentiment meu és patriotisme tronat. Potser sí, que ho és, però deixeu-me'l, si us plau: "c'est mon droit".» Teresa Pàmies va viure els efectes de l'esclat de la Revolució Russa des que va néixer en el si d'una família de fermes convicci...