LA PELL DE LA FRONTERA

LA PELL DE LA FRONTERA

SERÉS GUILLÉN, FRANCESC

22,00 €
IVA inclós
No disponible
Editorial:
QUADERNS CREMA
Any d'edició:
2014
Matèria
Narrativa catalana i espanyola
ISBN:
978-84-7727-561-9
Pàgines:
320
Enquadernació:
Bolsillo
Col·lecció:
< Genèrica >
22,00 €
IVA inclós
No disponible

Els vells camins del Baix Cinca i del Segrià s?han perdut i se n?han obert de nous que continuen per Europa i Àfrica i arriben fins a Romania i Ucraïna, fins a Mali, el Senegal, el Camerun, la Xina i l?Índia. Durant els darrers quaranta anys els rius han canviat el llit i s?han rebaixat les serres. Els arbres arriben de Califòrnia i els homes, de tot arreu. Les direccions i les distàncies són tan diferents que ja no serveixen ni els mapes de sempre ni els mateixos relats: els homes escriuen el seu final mentre, sense poder evitar-ho, esborren el seu començament. A La pell de la frontera hi cap tothom: de fora i de dins, homes del cap dret, homes del cap cot, homes que arriben per quedar-se i homes que es voldrien quedar però que no acaben d?arribar mai. Els protagonistes conten com ha canviat un món que no saben del cert si és seu, que s?acarona i s?esgarrapa. Un món que és seu i nostre.

Articles relacionats

  • LILIANA
    MESTRES, APEL·LES
    Liliana és l’obra més important d’Apel·les Mestres, un dels pilars fonamentals del Modernisme català i una de les fites de l’edició d’una obra d’art total a Europa. És un poema narratiu d’una gran bellesa, acompanyat amb les il·lustracions originals de l’autor. La història ens transporta a un univers de caire simbòlic i naturalista, on el món vegetal i l’humà es fonen en una at...
  • EL SASTRE DE BARCELONA
    ANGLAS MORA, PERE
    PREMI NÈSTOR LUJÁN DE NOVEL·LA HISTÒRICA Entre Cuba i Barcelona al segle XIX, una gran història de lluita, ambició i supervivència que recorda el millor Dickens.Cuba, 1852. A les plantacions de canya de sucre prop de Santiago neix el destí d’en Luis Massó, fill d’una esclava negra i alliberat de petit en un món que continua governat per cadenes invisibles. Sota la tutela d’un s...
  • ESCAFARLATA/PICADURA
    PUJOL CRUELLS, ADRIÀ
    La narrativa memorialística d’Adrià Pujol Cruells, reelaborada i en un sol volum imprescindible.Escafarlata i Picadura formen un díptic autobiogràfic, un mirall de dues cares entre l’adolescència enjogassada de l’autor en un Empordà encara feréstec i el desembarcament a la turbulenta Barcelona postolímpica. La vivesa desvergonyida, la crònica generacional, l’humor, el retrat de...
  • LES DONES I LES OMBRES
    OLESTI PRATS, ISABEL
    Un microcosmos femení on la vida de cada dia es barreja amb l'instint de supervivència. Una visió diferent d'una part importantíssima de la nostra història. Com en una novel·la policíaca, un grup de persones heterogeni es refugia en un mas del Camp de Tarragona per fugir de la guerra civil. Al voltant de la propietària, una viuda rica, es van teixint relacions que faran trontol...
  • PIJOS
    GIRÓ COSTA, MARC
    PIJOS és un llibre necessari, és un llibre que ens acosta —a nosaltres, els mortals que habitem la Lower Diagonal o, Déu no ho vulgui, l’extraradi— a aquest grup de gent tan selecte i exclusiu com mal entès i pitjor comprès, i ens revela una vida sovint més complexa del que cap de nosaltres pot arribar a imaginar. Els textos d’aquest llibre són una finestra oberta als atzars i...
  • L'HOME MANUSCRIT
    BAIXAULI MATEU, MANUEL
    Hi ha una casa antiga, prop de la mar, amb els murs interiors plens de textos manuscrits, obsessivament corregits i refets. Qui hi vivia? I per què aquesta mania d’escriure sobre les parets? Hi ha unes històries, també escrites a mà, que el protagonista d’aquest llibre es troba, en moments decisius i llocs imprevistos, i que canviaran el rumb de la seua vida. Pot transfor...

Altres llibres de l'autor

  • EL MUNDO INTERIOR
    SERÉS GUILLEN, FRANCESC
    Una historia personal que recorre la Europa de los últimos cien años a través de las vivencias y los recuerdos.«Deberíais haber pasado una guerra», respondían los abuelos siempre que alguien se quejaba. Lo decían más como un recordatorio y una advertencia que como un deseo o una maldición. En la sentencia estaba la memoria y la aceptación de que, si había pasado una vez, podía ...