El 1878, Lluís Domènech i Montaner publicava, a la revista La Renaixensa, un article titulat En busca duna arquitectura nacional, on defensava una escola darquitectura moderna pròpia, basada en la tradició local. Lelaboració daquesta escola catalana darquitectura moderna va constituir, entre 1890 i linici del segle XX, el projecte inspirador dun grup notable darquitectes joves, afiliats en diversos graus a la Lliga Regionalista i a la Unió Catalanista, entre els quals, i de forma destacada, Josep Puig i Cadafalch.
Aquests joves arquitectes, que compartien la veneració pel passat medieval i la necessitat duna regeneració artística, i entre els quals hi havia, a més de Puig, els noms de Gallissà, Bassegoda, Font i Gomà o Rogent, van referir-se a ells mateixos com la nova escola catalana darquitectura, i es van orientar cap a la producció duna arquitectura nacional que buscava la font dinspiració en el passat. Un projecte artístic que és inseparable del projecte del catalanisme polític que en aquells anys vertebra la Lliga Regionalista, i del qual Rohrer nofereix una afinada visió crítica, tot coincidint amb la celebració de lAny Puig i Cadafalch.
La nova escola catalana és una coedició de LAvenç amb lAjuntament de Barcelona.
