LA CATALUNYA DELS FURS CARLINS (1 DE NOVEMBRE DE 1874)

LA CATALUNYA DELS FURS CARLINS (1 DE NOVEMBRE DE 1874)

TOLEDANO GONZÀLEZ, LLUÍS FERRAN

22,90 €
IVA inclós
No disponible
Editorial:
ROSA DELS VENTS
Any d'edició:
2022
Matèria
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-18062-48-3
Pàgines:
368
Enquadernació:
Rústica
22,90 €
IVA inclós
No disponible

La relectura del carlisme no és del tot nova, però la recerca de gran abast realitzada per Lluís Ferran Toledano Gonzàlez durant dècades construeix un relat sòlid i documentat d'aquest corrent, que contribuí sens dubte a forjar la nostra realitat nacional. Historiar la Catalunya carlina és una bona ocasió per desfer mites i estereotips sobre la Catalunya interior, l'anomenada un xic despectivament "Catalunya del tractor". El carlisme català ha estat una de les cultures polítiques més riques de la Catalunya contemporània, expressió del monarquisme i de la contrarevolució a casa nostra, capaç d'inaugurar un dels cicles guerracivilistes més llargs de l'Europa del segle XIX, comparable a escala global amb els de Colòmbia i el Riu de la Plata. Malgrat les derrotes, es revifà en contextos històrics com el del Sexenni Democràtic (1868-1874), ja en plena societat industrial i burgesa. Aleshores, dirigit pel nou pretendent Carles VII, el carlisme català bastí una xarxa rica de sociabilitat amb cercles i casinos i amb desenes de capçaleres de premsa, mentre aconseguia tretze escons en les eleccions generals del 1871. En un teatre d'operacions particular, s'aixecaren en armes, com hem dit, l'abril del 1872, i no sucumbiren fins a final del 1876.

Articles relacionats

  • TOTS TRES SURTEN PER L'OZAMA
    RIERA LLORCA, VICENC
    Una novel·la imprescindible del segle XX català. “A la ciutat hi ha certa curiositat pels refugiats. Comencen a arribar-ne en massa. Els dominicans creuen que arriben amb diners i que crearan noves indústries i hi haurà més feina; però la veritat és que gairebé tots els refugiats arriben sense diners i sense més béns que la roba que duen a sobre.” Aquí els refugiats són blanc...
  • EL COOPERATIVISME SOTA EL FRANQUISME A CATALUNYA
    ESTIVILL I PASCUAL, JORDI
    El cooperativisme ha estat històricament una de les expressions més rellevants de l?associacionisme popular a Catalunya. Entre el darrer terç del segle XIX i el primer del segle XX, mentre sindicats i cooperatives agrícoles articulaven la petita i mitjana pagesia propietària, les cooperatives obreres de consum i de producció esdevenien espais de sociabilitat, d?autoorganització...
  • UNA HISTORIA DE LA GUERRA CIVIL QUE NO VA A GUSTAR A NADIE
    ESLAVA GALAN, JUAN
    La guerra civil española como no la ha contado nadie.¿Otro libro sobre la guerra civil? Pues sí, otro, pero con una diferencia: no confunde con marea con datos innecesarios y relata por derecho lo ocurrido en aquellos tres años de locura homicida, sin catequizar sobre quiénes eran los buenos y quiénes los malos. Eso que lo decida el lector. No es una novela, porque todo lo que ...
  • LAS TEJEDORAS DEL MAR
    GORGAL, MAICA
    Hay novelas que no solo se leen: se viven. Esta es una de ellas. POR LA AUTORA DE LA CASA DE LA MINA Entre guerras, amores imposibles y reveses del destino, una gran saga histórica que arranca en el convulso Vigo de finales del siglo XIX. Con una narrativa delicada y envolvente, Maica Gorgal teje una historia que emociona en cada página y nos enseña que hay redes que nos sos...
  • LAS ARTISTAS GRÁFICAS EN LA PRENSA DE GUERRA (1936-1939)
    JIMENEZ MARTEL, GERMAN
    Germán Jiménez Martel realiza una investigación de gran valor sobre Las artistas gráficas en la prensa de guerra, 1936-1939 partiendo de una actualización de fuentes especializadas. Para ello presenta el abanico más amplio de mujeres pintoras e ilustradoras en vanguardia y retaguardia durante la Guerra Civil y su inmediata evolución, que había adquirido su mayoría de edad legal...
  • LOS DÍAS ROJINEGROS
    LLARCH, JOAN
    Hoy recuperada para nuevos lectores, Los días rojinegros es una de esas obras singulares que devuelven con intensidad un mundo desaparecido. Joan Llarch no narra la Guerra Civil desde los grandes discursos ni desde la retórica de los vencedores o los vencidos, sino desde un lugar mucho más frágil y más perdurable: la infancia. En las calles del Clot, entre fábricas, sirenas, ba...