La caiguda dAmlet. Versió de la versió. Perversió. Un monòleg en vers i infinit que se centra en el moment en què Hamlet saïlla, pren consciència de la seva consciència. Està sol, doncs, o potser és sord o és cec. És lhome i el seu destí. Condemnat a la llibertat. Lésser que lluita per existir, intentant definir-se, delimitar-se, ser allò que no ha heretat, allò que és seu i només seu. Veiem quelcom que es precipita en Hamlet. És la caiguda de lhac, la lletra que de langlès al català passa a no sonar. Lempestat. Pròsper, Miranda i els altres naufragats han deixat ja lilla. Caliban i Ariel són alliberats. Per fi resten sols. Aïllats. Caliban torna a ser amo del seu petit regne, però ja no tornarà a ser el dabans, ara que ha après a posar paraules al seu turment, que sha infectat daquesta plaga que és la llengua, que sols li serveix per evocar el món que lha traït; un univers empestat. La mussitació duna llengua que exprimirà fins a fer-ne un drama: aquest. Lempestat.
