JOYCE I LES GALLINES

JOYCE I LES GALLINES

ANNA BALLBONA

17,90 €
IVA inclós
No disponible
Editorial:
ANAGRAMA
Any d'edició:
2016
ISBN:
978-84-339-1533-7
Pàgines:
198
Enquadernació:
Bolsillo
Col·lecció:
< Genèrica >
17,90 €
IVA inclós
No disponible

La Dora, una periodista d’informació municipal que omple les pàgines d’una agenda imaginativament titulada Som-hi!, ha d’agafar cada dia la Renfe per baixar i pujar del Vallès Oriental, on viu, a Barcelona, on treballa. Una conversa entre un grup de pacients psiquiàtrics, les interferències veïnals que impedeix en una lectura reposada de L’ofici de viure, un viatge al Dublín de Joyce i el sucre concentrat d’una cavalcada de Reis generen una seqüència d’absurditats que faran que la protagonista entri en un estat de distanciament respecte de la realitat: ¿és veritablement normal allò que es considera normal?; ¿com podem sortir del camí que ens han traçat?; ¿per quins set sous ens sotmetem a relacions de poder i a maneres de viure que ens són contràries? De sobte, la Dora se sent com aquella gallina que el seu pare va fer parar boja quan li va enganxar el cap amb la porta del corral. Per sort, els trajectes amb tren li serviran per anar madurant un pla d’acció inspirat en l’artista de carrer Banksy. Joyce i les gallines parteix d’una constatació que requereix prendre mesures dràstiques. L’existència massa sovint no té sentit, i tots necessitem un pretext per tirar endavant com sigui. Amb un humor de vegades lacònic i de vegades descordat, Anna Ballbona traça el retrat d’una dona en transformació, d’un paisatge desdibuixat i d’un temps d’incertesa.

Articles relacionats

  • NARRAR EL ABISMO (SERIE ENDEBATE)
    SIMÓN, PATRICIA
    Un viaje al corazón de la guerra. Este libro es un viaje al corazón de la guerra para entender el valor crucial que tiene para las víctimas poder prestar testimonio cuando solo les rodea impunidad. Y, también, una reivindicación del oficio de narrar como una forma de reconocer la dignidad del otro, preservar la memoria y desafiar a quienes quieren imponer el miedo y la crueldad...
  • ANDAR POR ANDAR (SERIE ENDEBATE)
    HERREROS, ADRIANA
    En defensa del paseo. «El paseo como una de las bellas artes, pero también como el gesto revolucionario definitivo: gratuito, improductivo y, sin embargo o quizás por todo ello, transformador. Como este libro». Blanca Lacasa «Escrito con una calidez, un cariño y un lenguaje tan bonito que se convierte en un refugio de placidez». Raquel Peláez «Hermoso libro antiagorafobia que ...
  • EL ANIVERSARIO
    BAJANI, ANDREA
    ¿Se puede abandonar a un padre y a una madre? ¿Cuestionar el origen, escapar de su control? ¿Se puede abandonar a un padre y a una madre? ¿Se puede dar un portazo, bajar las escaleras y decidir no volverlos a ver? ¿Cuestionar el origen, escapar de su control? Tras una década alejado voluntariamente de sus padres, un hijo decide por fin echar la vista atrás y narrar a su familia...
  • CÓMO DESAPARECER COMPLETAMENTE
    ENRIQUEZ, MARIANA
    Una novela atmosférica e inquietante que da voz a los olvidados que viven en los márgenes. Esta es la crónica de Matías Kovac, un joven de dieciséis años abúlico y marginado que necesita salir de sí mismo. La forma de hacerlo parecen esconderla los diarios que Cristian, su hermano, le lega cuando huye a Barcelona. Kurt Cobain, Nick Cave, Suede y Patti Smith forman, así, una esp...
  • EL NOM DEL PARE
    SPRINGORA, VANESSA
    Un pare absent i mentider. Un avi amb un passat nazi secret. Un cognom inventat.  La nova novel·la de l'autora d'El consentiment. Al 2020, pocs dies després de la publicació del seu primer llibre, El consentiment, la policia avisa Vanessa Springora perquè identifiqui el cos sense vida del seu pare, que no veu des de fa deu anys. A l'apartament de la perifèria parisenca on viv...
  • EL NOMBRE DEL PADRE
    SPRINGORA, VANESSA
    Tras el fenómeno de El consentimiento, traducido en 31 países, aclamado por la crítica y llevado al cine, vuelve Vanessa Springora con una impactante novela que desenmascara el pasado de los hombres de su familia. «Vanessa Springora está a la altura de sus compatriotas Delphine de Vigan o Emmanuel Carrère, imprescindibles en cualquier canon de la literatura actual de no ficció...