La Dora, una periodista dinformació municipal que omple les pàgines duna agenda imaginativament titulada Som-hi!, ha dagafar cada dia la Renfe per baixar i pujar del Vallès Oriental, on viu, a Barcelona, on treballa. Una conversa entre un grup de pacients psiquiàtrics, les interferències veïnals que impedeix en una lectura reposada de Lofici de viure, un viatge al Dublín de Joyce i el sucre concentrat duna cavalcada de Reis generen una seqüència dabsurditats que faran que la protagonista entri en un estat de distanciament respecte de la realitat: ¿és veritablement normal allò que es considera normal?; ¿com podem sortir del camí que ens han traçat?; ¿per quins set sous ens sotmetem a relacions de poder i a maneres de viure que ens són contràries? De sobte, la Dora se sent com aquella gallina que el seu pare va fer parar boja quan li va enganxar el cap amb la porta del corral. Per sort, els trajectes amb tren li serviran per anar madurant un pla dacció inspirat en lartista de carrer Banksy. Joyce i les gallines parteix duna constatació que requereix prendre mesures dràstiques. Lexistència massa sovint no té sentit, i tots necessitem un pretext per tirar endavant com sigui. Amb un humor de vegades lacònic i de vegades descordat, Anna Ballbona traça el retrat duna dona en transformació, dun paisatge desdibuixat i dun temps dincertesa.
