Traductors, crítics, teòrics i historiadors de la literatura, poetes i lectors de poesia es van reunir a final de 2014, any del centenari del naixement de Joan Vinyoli, a Santa Coloma de Farners, per tal de reflexionar i debatre sobre els inicis literaris dun jove poeta a la Catalunya dels anys trenta, amb totes les potencialitats obertes, estimulat per lexistència duna tradició poètica en llengua catalana radicalment moderna, amb Paul Valéry i Rainer M. Rilke com a models europeus i amb Carles Riba en la punta de llança de la poesia catalana. La primera part del llibre està dedicada a la poesia del jove Vinyoli en relació amb les grans revolucions poètiques que es viuen en lEuropa del llarg tombant del segle XIX al XX. La segona part focalitza la relació de Vinyoli amb la tradició literària: amb Rilke, Hölderlin, Llull, Teixidor, Riba i Estellés; així com al tractament per part de Vinyoli de determinats tòpics de la literatura universal (lamor i la mort, el motiu del caminant), i a la reflexió a lentorn de la paraula, i essència de la poesia, a través de la lectura transversal de lobra vinyoliana i des de la pràctica de la traducció poètica. El llibre es tanca amb dues reflexions sobre la relació entre poesia i filosofia en un moment, els anys vint i trenta del segle XX, en què la poesia es converteix en el vehicle de lespeculació filosòfica i, sobretot, de la divulgació del pensament i de la cultura en una societat que busca de reconstruir-se moralment després de la 1a guerra mundial.
