Jardí francès. De Villon a Rimbaud conté poemes de
vint-i-cinc autors dels quatre segles que hi ha entre
aquests dos noms. Els he triat seguint el criteri del
gust, el qual s?ha deixat convèncer de vegades per
la singularitat, l?extravagància o la diversió, i tots
els poemes els he traduït perquè m?agradaven, per
un motiu o altre. He procurat traduir-los sent fidel
a la poesia, que és el que compta: en la traducció
d?un poema només hi ha poesia si el resultat també
és un poema. Quasi mai tan bo com l?original,
és cert, però un poema. Aquest propòsit és desesperant,
perquè molt rarament s?arriba on es volia
arribar, però la humilitat que el traductor necessita
no faria res de bo sense l?ambició. Ja sabem el que
passarà quan traduirem Villon, Baudelaire o Nerval,
sabem que sempre quedarem lluny d?ells, però
hem d?intentar quedar-hi el menys possible.
