GALERIES DEL RECORD

GALERIES DEL RECORD

MEMÒRIES D'UN FILÒLEG

GAROLERA I CARBONELL, NARCÍS

20,00 €
IVA inclós
No disponible
Editorial:
EDICIONS DE 1984, SL
Any d'edició:
2019
ISBN:
978-84-16987-62-7
Pàgines:
624
Enquadernació:
Bolsillo
20,00 €
IVA inclós
No disponible

En un principi les pàgines d'aquest llibre no van ser escrites per ser publicades. Sense proposar-m'ho vaig començar a enfilar els meus primers records, i aviat em vaig trobar evocant les impressions categorials o anecdòtiques que han conformat, al llarg dels anys, la meva existència. Algunes d'aquestes evocacions poden resultar poc interessants al lector d'avui, però crec que mereixen ser consignades per salvar alguns fets i algunes persones de la creixent desmemòria col·lectiva.
He exercit la docència de la llengua i la literatura catalanes en quasi tots els nivells de l'ensenyament, però m'he dedicat sobretot al que ha sigut, des de l'adolescència, una claríssima vocació: la filologia. He preparat edicions crítiques d'obres de grans escriptors catalans (Verdaguer, Sagarra, Pla), que m'han permès tractar personalitats tan destacades en aquesta disciplina com Joan Coromines i Martí de Riquer.
He tingut el privilegi de conèixer personalment alguns dels noms més destacats de les nostres lletres: J. V. Foix, Gabriel Ferrater, Llorenç Villalonga... N'he après moltes coses, i els evoco, ara que no hi puc tenir relació, per expressar-los el meu agraïment.
A punt d'entrar en la setantena, a les acaballes del meu itinerari professional, he provat de refer el tortuós camí de la vida, resseguint com en Polzet les molles de pa que no s'han menjat els ocells de l'oblit.

Narcís Garolera (Vic, 1949) és doctor en filologia catalana i catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.
S'ha especialitzat en l'estudi de la figura i l'obra de Jacint Verdaguer. N'ha publicat una biografia, dos volums d'estudis i una trentena d'edicions, crítiques i de divulgació. És responsable de l'edició crítica de l'obra completa de Josep Maria de Sagarra, de qui ha publicat també dos volums d'articles periodístics.
És autor d'una edició revisada d'El quadern gris, de Josep Pla, i de dos volums memorialístics de Carles Fages de Climent. Ha publicat, també, escrits inèdits de Joan Maragall, Caterina Albert i altres escriptors catalans. La seva darrera aportació ha estat l'aplec, en volum, dels articles d'Agustí Calvet Gaziel al diari El Sol (1925-1930).

Articles relacionats

  • EL VUU
    GOGOL, NIKOLAI V.
    Nikolai Gógol és el mestre de la ironia, que sap posar en relleu les febleses humanes com ningú. Deixem-nos arrossegar per aquesta creació colossal de la imaginació popular que hi riurem i hi patirem, tot alhora. Aquest és un conte que fa riure i que fa por. L’acció passa a Kíiv i té per protagonistes el Vuu, un home robust amb les cames arquejades i unes parpelles que li toqu...
  • AGENDA JANE AUSTEN 2027
    AUSTEN, JANE
    Acompaña tu día a día con algunas de las mejores citas de Jane Austen, una de las autoras más queridas de todos los tiempos. ...
  • CALENDARI FLORA 2027
    VILALDAMA, PERE
    JA TENS AQUÍ EL TEU CALENDARI FLORA 2027. ...
  • GRAN MANUAL DEL FRACASO
    SÁNCHEZ LÓPEZ, JUANPE
    ¿Se puede aprender a fracasar? ¿Se puede fracasar bien? ¿Cómo romper ese palito recto con el que nos medimos? Tener éxito es una aspiración, fracasar es una certeza. Pero ¿se puede fracasar bien? Frente a los discursos épicos que nos empujan a sacar provecho de nuestras caídas, aquí se propone una defensa del fracaso como lugar privilegiado. Sánchez López nos invita a preguntar...
  • AGENDA JANE AUSTEN 2027
    AUSTEN, JANE
    Acompanya el teu dia a dia amb algunes de les millors frases de Jane Austen, una de les autores més estimades de tots els temps. ...
  • CARTA A UN RELIGIÓS
    WEIL, SIMONE
    Estava cercant. Simone Weil cercava respostes sense témer incomodar. D’estirp jueva i formació agnòstica, havia començat una sèrie d’indagacions religioses que se sumaven a les experiències místiques de què va deixar constància en alguns dels seus escrits. Semblava que tot plegat podia conduir-la a abraçar el catolicisme. I en canvi, no. La majoria de les tesis que segons ella ...