Aquesta obra està formada per un poema extens, «Gènesi», i
per un altre de més breu, «Credo». És evident la relació amb
els conceptes bíblics i religiosos, però la qüestió és veure com
Masllorens els porta al terreny de la poesia i la introspecció,
més enllà de les connotacions catòliques que puguin tenir;
perquè aquestes referències bíbliques —les dels títols dels
poemes, però també les que anem trobant al llarg dels versos—
expliciten la consciència de pertànyer a una tradició, de tenir
uns orígens culturals i espirituals que no es poden obviar ni
menysprear; sinó que, justament, han de ser el punt de partida
de la creació.
La primera composició d’Escriptures sagrades se’n va fins a
l’origen de tot, fins a la creació, la gènesi. I, oh sorpresa, en
l’origen del tot hi ha el verb, la paraula, que és el que ens permet
explicar-nos —o, si més no, intentar-ho—, perquè en el moment
que apareix el verb, també s’estableix la consciència de jo i de
tu, és a dir, d’ego i d’alteritat.
ORIOL GONZÁLEZ TURA
