Quan el navegant Vasco da Gama arribà a la costa de lÍndia lany 1498, Europa va redescobrir un país mil·lenari del qual no sabia pràcticament res. Aquesta trobada entre dos mons va fascinar les generacions posteriors. En Els Lusíades, un dels grans poemes èpics dOccident, publicat lany 1572, Camões exalta el viatge de Vasco da Gama sense oblidar ni la violència que comportà ni la bellesa de lexotisme. Amb aquest text es van posar, per primera vegada, els recursos literaris del gènere èpic al servei de la descripció del món modern, el món dels viatges intercontinentals i dels contactes entre cultures profundament diferents.
En la reconeguda traducció del 1964 que ara reeditem, Miquel Dolç i Guillem Colom donen un exemple altíssim de fidelitat a loriginal i de sensibilitat poètica i, amb un domini insòlit del vers, aconsegueixen reconstruir a la perfecció la sonoritat i la força de les octaves de Camões.
Sobre aquest text, Josep Pla va escriure: «Quan Dolç i Colom publicaren la traducció dEls Lusíades de Camões, la premsa de Portugal i les publicacions especialitzades afirmaren que la traducció catalana era de les millors que mai s?haguessin publicat en un idioma llatí.»
