La irresistible atracció del públic per les figures mediàtiques no és pas un fenomen tan contemporani com sembla: el 1935, El fet del dia, aplec de setze converses radiofòniques que Joan Alavedra va donar al seu programa de Ràdio Barcelona i donze articles que va publicar a la revista Mirador, es va esgotar en pocs dies.
Al cap de trenta-cinc anys, en un context ben diferent, en sortia la segona edició, revisada per lautor, sota el títol El fet del dia dahir i davui . Alavedra assenyalava en el preàmbul la desaparició duns quants textos «avui impublicables per raons òbvies» i nhi afegia uns quants de molt recents que no tenien res a veure amb les converses radiades entre el 1930 i el 1935.
El llibre que oferim avui reprodueix el primer Fet del dia. I és que hem volgut restituir el to i el so particulars dun periodista brillant i duna època que va convertir la ràdio en el mass media per excellència. El gust per lexcentricitat, la picardia i un sentit molt bonhomiós de la llibertat en són només uns quants dels ingredients. I és sense restriccions de cap mena que les paraules de Joan Alavedra fan reviure la marginalitat del món jueu barceloní, lambient dels casals nudistes o la tragèdia de Mossèn Cinto explicada per una portera
