«Novel·la familiar (a la manera antiga)». Així és com
Attilio Bertolucci es refereix a El dormitori, un dels
llibres importants de la literatura italiana del segle xx.
Un meravellós poema narratiu publicat inicialment en
dos volums separats, els anys 1984 i 1988, que ara
presentem en la primera traducció europea completa.
És una autobiografia «dibuixada en somni», un poema
riu que flueix per l’arbre genealògic dels Bertolucci i
els fets principals de la història italiana: Casarola i els
Apenins, la casa dels avantpassats entre castanyers,
el pare terratinent i la mare inquieta, la infantesa i la
joventut entre Parma i el camp, l’amor per Ninetta, els
fills Bernardo i Giuseppe —futurs cineastes—, la vaga
camperola de 1908, la violència feixista i la dolorosa
batuda nazi de 1944.
Enmig d’una sofisticada i minuciosa construcció de la
memòria familiar, hi destaca el dormitori, que «té com
a finalitat principal / el pecat dels cònjuges, però aviat
/ es fa còmplice d’un amor que mai / no podrà / trobar
assossec damunt la terra».
