EL CAMP DELS CATALANS

EL CAMP DELS CATALANS

AGDE EN EL SISTEMA CONCENTRACIONARI FRANCÈS

ARAÑÓ VEGA, LAIA

22,00 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata
Editorial:
EDITORIAL AFERS
Any d'edició:
2024
Matèria
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-18618-72-7
Pàgines:
430
Enquadernació:
Rústica
22,00 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata

El 28 de febrer de 1939, el general Ménard, al càrrec de tots els camps francesos, notificava al prefecte del departament de l'Hérault la decisió de la ubicació i construcció a Agde d'un camp de concentració amb l'objectiu de traslladar-hi fins a 25.000 refugiats republicans tancats als camps de les platges del Rosselló i alleugerir la càrrega econòmica que el departament dels Pirineus Orientals estaven assumint des de la seva arribada. Unes setmanes més tard, arribaren els primers voluntaris espanyols que, dirigits per dues companyies d'enginyers procedents del camp de Saint-Cyprien, començaren a construir el camp 1 i el 2 i poc més tard el 3, el qual es coneixeria com a «camp dels catalans», on la majoria d'interns era d'origen català. Aquest camp va viure un procés de «catalanització» que el va fer diferent a la resta de camps del sistema concentracionari francès, on el sentiment de pertinença, de formar part del col·lectiu català a l'exili, va ser decisiu per a la supervivència concentracionària dins la quotidianitat viscuda entre filats. Igualment, un altre fet singular fou la vitalitat del camp. Si bé la monotonia era una característica de la vida concentracio­nària, hi hagué una intensa activitat social, cultural, esportiva i musical. No obstant això, l'existència del camp, així com les activitats que s'hi dugueren a terme, il·lustren un dels fenòmens fonamentals de l'exili de 1939: la profunda divisió entre la majoria d'exiliats catalans i aquells provinents de la resta d'Espanya; una divisió que s'expressa en tots els àmbits possibles: el polític, el cultural, i el dels refugiats als camps, i Agde n'és l'exemple principal. Així mateix, es va evidenciar la ruptura gairebé irreversible entre el món republicà català (representat majoritàriament per Esquerra Republicana) i els comunistes (el PSUC). Agde exemplificava la complexa organització de l'exili català en els anys immediatament posteriors a la derrota de 1939.

Articles relacionats

  • CONSEJO DE GUERRA. LOS FUSILAMIENTOS EN EL MADRID DE LA POSGUERRA (1939-1945)
    NÚÑEZ DÍAZ-BALART, MIRTA / ROJAS FRIEND, ANTONIO
    Originalmente publicado en 1997, cuando aún no se hablaba de memoria histórica o democrática, ni se habían iniciado las exhumaciones o el recuento de asesinados por la feroz represión acometida por el Estado salido de la sublevación franquista contra quienes eran considerados enemigos de la nueva España, este libro resultó pionero al dar cuenta, por primera vez y de forma docum...
  • POSTGUERRA Y FALANGE
    THOMÀS, JOAN MARIA
    Una visión inédita de la consolidación de la Falange como fundamental brazo civil organizado del Régimen franquista. A partir de una ingente documentación inédita del archivo personal de José Luis de Arrese durante su primeraetapa como ministro secretario general de FET y de las JONS entre 1941 y 1945, Joan Maria Thomàs explica en Postguerra y Falange cómo se consolidó el parti...
  • UN ANARQUISTA
    AMEIXEIRAS, DIEGO
    Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d'arribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l'amo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l'Oest, i viu esperant alguna cosa que l'elevi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d'implicar-se en política, amb ...
  • UN ANARQUISTA
    AMEIXEIRAS, DIEGO
    Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba de llegar a Barcelona. Tiene veinte años, es camarero del Nebraska, un bar de las Ramblas donde el jefe sueña con protagonizar una película del Oeste, y vive esperando algo que lo eleve por encima de su timidez. Para eso está Montse, una estudiante acomodada por la que siente una atracción irresistible. Tras implicarse en política, con ell...
  • CRUCES DE MEMORIA Y OLVIDO
    ARCO, MIGUEL ÁNGEL DEL
    Un estudio sobre la memoria de la guerra civil a través de los monumentos a los caídos.El franquismo nunca quiso olvidar la guerra civil y, desde el inicio de la dictadura, ese recuerdo se concretó en miles de monumentos erigidos en pueblos y ciudades de todo el país. Bajo el control de las autoridades, el mito de los «caídos por Dios y por España» fijó la dicotomía entre los b...
  • MERÈIXER LA VICTÒRIA
    MADÍ, DAVID
    El Procés vist amb la perspectiva d'un dels seus estrategsEl llibre que teniu a les mans està narrat des d'una llibertat responsable. Per tant, juntament amb tu el llegiran una pila de policies, jutges, fiscals, agents d'intel·ligència i, per descomptat, inspectors d'Hisenda. En aquest relat, evidentment, hi ha vivències pròpies, però també moltes altres que han aportat diferen...