EL CAMP DELS CATALANS

EL CAMP DELS CATALANS

AGDE EN EL SISTEMA CONCENTRACIONARI FRANCÈS

ARAÑÓ VEGA, LAIA

22,00 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata
Editorial:
EDITORIAL AFERS
Any d'edició:
2024
Matèria
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-18618-72-7
Pàgines:
430
Enquadernació:
Rústica
22,00 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata

El 28 de febrer de 1939, el general Ménard, al càrrec de tots els camps francesos, notificava al prefecte del departament de l'Hérault la decisió de la ubicació i construcció a Agde d'un camp de concentració amb l'objectiu de traslladar-hi fins a 25.000 refugiats republicans tancats als camps de les platges del Rosselló i alleugerir la càrrega econòmica que el departament dels Pirineus Orientals estaven assumint des de la seva arribada. Unes setmanes més tard, arribaren els primers voluntaris espanyols que, dirigits per dues companyies d'enginyers procedents del camp de Saint-Cyprien, començaren a construir el camp 1 i el 2 i poc més tard el 3, el qual es coneixeria com a «camp dels catalans», on la majoria d'interns era d'origen català. Aquest camp va viure un procés de «catalanització» que el va fer diferent a la resta de camps del sistema concentracionari francès, on el sentiment de pertinença, de formar part del col·lectiu català a l'exili, va ser decisiu per a la supervivència concentracionària dins la quotidianitat viscuda entre filats. Igualment, un altre fet singular fou la vitalitat del camp. Si bé la monotonia era una característica de la vida concentracio­nària, hi hagué una intensa activitat social, cultural, esportiva i musical. No obstant això, l'existència del camp, així com les activitats que s'hi dugueren a terme, il·lustren un dels fenòmens fonamentals de l'exili de 1939: la profunda divisió entre la majoria d'exiliats catalans i aquells provinents de la resta d'Espanya; una divisió que s'expressa en tots els àmbits possibles: el polític, el cultural, i el dels refugiats als camps, i Agde n'és l'exemple principal. Així mateix, es va evidenciar la ruptura gairebé irreversible entre el món republicà català (representat majoritàriament per Esquerra Republicana) i els comunistes (el PSUC). Agde exemplificava la complexa organització de l'exili català en els anys immediatament posteriors a la derrota de 1939.

Articles relacionats

  • QUINA MENA DE GENT SOM
    CALVET "GAZIEL", AGUSTÍ
    El gran periodista i pensador Agustí Calvet «Gaziel» va emprendre al 1938, des de l'exili a França per la Guerra Civil, la tasca de donar continuïtat a un projecte d'història de Catalunya que li havia plantejat el polític i mecenes Francesc Cambó. El resultat va ser aquest llibre, on, amb la passió d'un genuí catalanista, però anteposant la seva objectivitat d'insubornable inte...
  • EL NEN
    ARAMBURU IRIGOYEN, FERNANDO
    Un accident real al País Basc dels anys vuitanta, la vida devastada d'una família. Una història emocionant, addictiva i commovedora com només Aramburu sap explicar.En Nicasio, ja jubilat, acostuma a pujar els dijous al cementiri d'Ortuella a visitar la tomba del seu net. És un dels molts nens morts després d'una explosió de gas en un col·legi d'aquesta localitat, un accident qu...
  • DOS BIBERONS A LA POSTGUERRA
    DOMÈNECH, SALVADOR
    Poques vegades el lector té l'oportunitat de llegir memòries que impacten tant pel seu contingut, i encara menys dues en una mateixa obra. Les memòries d'aquest llibre són nascudes de realitats intel·lectuals, personals i socials ben diferents, però amb unes vivències marcades per un destí similar. Un soldat de la lleva del biberó i un ciutadà que, vivint a França, en tornar és...
  • PAÍS VALENCIÀ
    CHULIÀ PERIS, RICARD
    Els valencians vivim dos anys menys que els madrilenys, i ho fem amb menys benestar. Però no és mala sort, sinó que és el producte del disseny polític i institucional que l'Estat espanyol ens reserva: ser els cambrers dels madrilenys i els geriatres dels nord-europeus. No som els últims en finançament, inversions o qualsevol altre índex per casualitat. Espanya funciona perfecta...
  • EL FEDERAL
    ALZAMORA MARTIN, SEBASTIÀ
    La insurrecció de dos mil homes a la Bisbal el 1869 contra la Corona espanyola. Amb dos protagonistes històrics: el revolucionari Pere Caimó i la primera sindicalista catalana, Isabel Vilà.El 6 d'octubre de 1869, a la població empordanesa de la Bisbal, va esclatar un combat entre prop de tres mil homes alçats en armes i les tropes del Regne d'Espanya. Va ser el Foc de la Bisbal...
  • NOS VEMOS EN ESTA VIDA O EN LA OTRA
    JABOIS, MANUEL
    Una de las características del mal es dejar de ser una tentación. Eso fue lo que me empezó a interesar de la historia de Gabriel, conocido como Baby y al que la prensa apodó, después de los atentados del 11-M en Madrid, El Gitanillo. Su normalidad era común hasta que se hizo demasiado grande para mantenerla como tal. Esta es la vida aburrida, perdida y verdadera de un chico al ...