"Si estimar és preferir un altre a si mateix, en el sentit aquest jo mai
no he estimat". Léautaud va escriure el 1933, als seixanta-un anys,
en paral·lel al voluminosíssim Journal littéraire que modrí religiosament
des de 1893 a 1956, la crònica privada de la seva relació amb la senyora
Marie Dormoy, bibliotecària, una vintena d'anys més jove que ell.
Léautaud, tan procliu ell mateix a la fília i a la fòbia, les desperta en igual
mesura en un espectacle de sinceritat implacable: monstre militant
de l'egoïsme, provocador necessitat, personatge extrem imaginat per ell
mateix, hipocondríac, erotòman, comptable escrupolós del sexe, edip,
grafòman, francés. Julio Ramón Ribeyro deia al 1977 que "sería necesario
leer cada mañana antes de empezar el día un paer de páginas del diario
de Paul Léautaud a fin de afrontar la vida sin ninguna pretensión,
ni énfasis, ni ilusión". Tu diràs, que llegeixes, lector.
