Sapleguen en aquest volum les entrades del Diari de Julien Green
des de 1933 a 1939. Sobre el rerefons de lascens del feixisme en una
Europa convulsa, un exercici abnegat i pulcre dacarament despullat
als temes propis, en el territori propi segons diu José Jiménez Lozano
en el seu pròleg, como quien vadea el río a pie enjuto: el desig i la
fragilitat, la felicitat i langoixa, lanhel de trascendència i limperi del
somni, lhomosexualitat i la fe cristiana, lull plàstic i el trencament,
lamor i el sentiment del temps. Tinc dinou anys i recorro a cavall
una carretera secundària de Virgínia. La cavalcada dura una estona,
i de sobte el meu cavall em parla: Fa tres hores que et porto.
Estic cansat. Ara et toca a tu. Salto a terra i veig que la meva muntura
es va fent petita, Aviat no és més que un poney, i aquest poney encara
es va fent més petit fins que té les dimensions dun gosset. Aleshores
agafo el cavall sota el braç i me lemporto a casa. Hortus conclusus
on rau, hipotètic lector, tan lateral com potent, un sosiego antiguo
y un contrapunto admirable para este nuestro tiempo.
