De sempre, els que fugen de la violència i la brutalitat de les guerres han anat a buscar refugi en altres indrets on poder tenir una vida digna: vénen a picar a casa, i per als que som darrere la porta, els refugiats sempre han estat uns desconeguts, uns estranys que generen por pel sol fet que no sabem qui són. Ara aquesta dinàmica històrica s?ha imposat al món de manera generalitzada.
La «crisi dels refugiats», i la dels immigrants, permanentment difosa pels mitjans de comunicació, aclapara Europa i presagia el col·lapse del nostre sistema social. Ha generat un veritable «pànic moral» entre la gent que sent amenaçat el seu benestar.
Zygmunt Bauman analitza els orígens, les causes i l?impacte d?aquest pànic moral i de la crisi humanitària que estem vivim. Clama perquè assumim la nostra interdependència com a espècie, i construïm ponts, no pas murs, que ens permetin viure junts de manera solidària i cooperativa amb les nostres diferències d?opinions i creences.
