DEBAT SOBRE LA CULTURA CATALANA

DEBAT SOBRE LA CULTURA CATALANA

CASTELLET, JOSEP M. / FERRATER MORA, JOSEP / FUSTER, JOAN / MOLAS, JOAQUIM / PORCEL, BALTASAR

17,00 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata
Editorial:
L'AVENÇ
Any d'edició:
2019
Matèria
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-16853-35-9
Pàgines:
176
Enquadernació:
Bolsillo
17,00 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata

El 1967, la cultura catalana es troba en una conjuntura decisiva. És una cultura que s'està modernitzant, obrint a Europa, però que viu encara sota un règim de censura i persecució. Cinc notables intel·lectuals (J.M. Castellet, Josep Ferrater Mora, Joan Fuster, Joaquim Molas i Baltasar Porcel), veritables "maîtres à penser" del moment, es troben, l'estiu d'aquell any, a la casa que Porcel té a Vallvidrera, per fer un "Debat sobre [la] cultura catalana. El debat, que és transcrit llavors però que ha romàs inèdit fins ara, gira entorn de les qüestions següents: l'intel·lectual i la cultura, llengua i cultura, les realitats distintes del Principat, les Illes i el País Valencià, els problemes culturals dins l'Estat espanyol i la projecció de la cultura, tant dins del propi país com fora. La cultura catalana, com dirà poc després Joaquim Molas, que posseeix totes les necessitats, inquietuds i ambicions pròpies de qualsevol cultura occidental, és alhora una cultura minoritària, sense estat, però que es desenvolupa dins les tensions d'una societat industrial avançada, la qual cosa li atorga un caràcter ambigu i excepcional.

Articles relacionats

  • HASTA SU TOTAL EXTERMINIO
    FERNÁNDEZ PASALODOS, ARNAU
    'A los enemigos en el campo hay que hacerles la guerra sin cuartel hasta lograr su total exterminio, y como la actuación de ellos es facilitada por sus cómplices, encubridores y confidentes, con ellos hay que seguir idéntico sistema.' Son palabras de Eliseo Álvarez-Arenas, director general de la Guardia Civil en 1941. La guerra civil española, tradicionalmente delimitada entre ...
  • DOS BIBERONS A LA POSTGUERRA
    DOMÈNECH, SALVADOR
    Poques vegades el lector té l'oportunitat de llegir memòries que impacten tant pel seu contingut, i encara menys dues en una mateixa obra. Les memòries d'aquest llibre són nascudes de realitats intel·lectuals, personals i socials ben diferents, però amb unes vivències marcades per un destí similar. Un soldat de la lleva del biberó i un ciutadà que, vivint a França, en tornar és...
  • MEMORIA DE LA CLANDESTINIDAD
    MUÑOZ-ROJAS, RITAMA
    En los años duros de la dictadura franquista un grupo de personas se jugaron la vida luchando para que España se convirtiera en un país democrático, en el que se respetaran los derechos humanos y de los trabajadores. Esa batalla hacia la libertad no solo puso en peligro su seguridad familiar y económica, sino que les llevó a sufrir torturas de manos de policías como Billy el Ni...
  • QUINA MENA DE GENT SOM
    CALVET "GAZIEL", AGUSTÍ
    El gran periodista i pensador Agustí Calvet «Gaziel» va emprendre al 1938, des de l'exili a França per la Guerra Civil, la tasca de donar continuïtat a un projecte d'història de Catalunya que li havia plantejat el polític i mecenes Francesc Cambó. El resultat va ser aquest llibre, on, amb la passió d'un genuí catalanista, però anteposant la seva objectivitat d'insubornable inte...
  • JOAN CARLES I. DE REI DEL POBLE A HEROI CAIGUT
    PRESTON, PAUL
    L'historiador britànic Paul Preston va publicar el 2004 una biografia de Joan Carles I. Aleshores en parlava com a 'rei del poble' i la seva visió aportava al personatge moltes més llums que ombres. Ara, arran dels esdeveniments dels darrers anys, com ara escàndols personals relacionats amb la seva vida amorosa, problemes familiars i presumptes negocis gens transparents del mon...
  • EL FEDERAL
    ALZAMORA MARTIN, SEBASTIÀ
    La insurrecció de dos mil homes a la Bisbal el 1869 contra la Corona espanyola. Amb dos protagonistes històrics: el revolucionari Pere Caimó i la primera sindicalista catalana, Isabel Vilà.El 6 d'octubre de 1869, a la població empordanesa de la Bisbal, va esclatar un combat entre prop de tres mil homes alçats en armes i les tropes del Regne d'Espanya. Va ser el Foc de la Bisbal...